A través d’una Iniciativa Legislativa Popular es va aconseguir que el Parlament de Catalunya aprovés l’abolició de les curses de braus (28 de juliol de 2010). Aquest canvi va suposar, sens dubte, una gran millora per a la nostra societat. Tot i aquest avenç tan important, la Llei catalana relativa a la protecció dels animals encara permet la celebració de correbous (o encierros), és a dir, les “festes” tradicionals amb bous i vaquetes, en les quals l’objectiu final no és causar la mort als animals. No obstant, impliquen tot tipus de maltractaments explícits, els quals causen un patiment immesurable als animals.
Arreu de la geografia ibèrica existeixen moltes modalitats diferents de “festes” d’aquest tipus. Totes són cruels, ja que els provoquen ferides, angoixa, esgotament i un dolor físic i psíquic immesurable. La modalitat més controvertida és el bou embolat o toro de foc. Consisteix en amarrar un bou a un pilar, lligar-li a les banyes uns artilugis amb boles de quitrà i encendre-les amb foc. Les flames causen molta por i cremades a l’animal, qui en la majoria d’ocasions embogeix i queda cec. Hi ha casos documentats en els quals alguns bous han mort per atacs de cor, cops i caigudes. En d’altres, embesteixen els participants, els quals resulten greument ferits o morts.
De forma natural, com tots els herbívors, els bòvids no volen embestir. Quan se senten amenaçats, de forma instintiva, prefereixen fugir, però als correbous no poden fer-ho perquè es troben acorralats en un recinte tancat.
A tots els països, les tradicions es reinventen i s’adapten al progrés moral. Els correbous i la resta de festes populars d’índole taurina es poden celebrar sense utilitzar animals reals, substituint-los per figures de cartró pedra, divertides i inclusives, aptes pels petits, com ja fan alguns municipis que han deixat enrere el maltractament als bous
