El concepte Drets dels Animals va aparèixer per primera vegada l’any 1772 per riure-se’n del concepte Drets de les Dones. L’autor d’aquesta burla irònica i masclista fou Thomas Taylor, un prestigiós professor de la Universitat d’Oxford, qui va escriure la sàtira Vindicació de Brutus, en resposta al primer manifest feminista de la Història: Vindicació dels Drets de la Dona, de Mary Wollstonecraft. Ella reivindicava el Dret de la dona a poder accedir a l’educació, i aquest va ser el motiu pel qual va convertir-se en el blanc de les mofes de l’elit intel·lectual de l’època. Segons Taylor i el seu entorn, si un raonament que advocava pels drets de les dones es podia admetre com a racional, llavors les “bèsties” també haurien de tenir drets. D’aquesta manera van creure haver reduït a l’absurd les reivindicacions feministes.
Les opressions no són independents entre sí, estan connectades per un mateix sistema. Per aquest motiu la solidaritat entre diferents moviments també ha de convergir. Les reivindicacions veganes defensen que cap ésser amb capacitat per patir ha de ser tractat com una eina o com un objecte de consum.
La cultura occidental ha concebut la dona com un ésser subordinat a l’home i com la seva eina de reproducció. Com que els animals han estat sotmesos a través del mateix sistema opressor, l’animal femella també pateix el masclisme. La reproducció artificial en granges fins a límits irracionals per augmentar la productivitat ramadera i els tractaments hormonals per fer produir més llet a les vaques i més ous a les gallines, són exemples d’un sistema dissenyat per enriquir-se explotant cossos femenins. El mateix sistema sense escrúpols que ha convertit el cos de la dona en objecte de consum.
Us recomanem ‘La política sexual de la carne’, de Carol J. Adams (Ochodoscuatro ediciones, 2016) i ‘Claves ecofeministas’, d’Alicia H. Puleo i Verónica Perales (Plaza y Valdés, 2019).
