Tinc entès que el cant coral a Vilassar de Dalt gaudeix d’una llarga tradició i que al poble hi ha hagut moltes corals i de mena diferent. D’on prové aquest gust per la música coral a Vilassar?
JOAQUIM MIRANDA: A Vilassar de Dalt, com a la majoria de pobles de Catalunya, des de sempre hi ha hagut una bona tradició coral. Quan vaig venir a Vilassar, l’any 1976, hi havia el Cor del Casinet format exclusivament d’homes, segons la tradició dels Cors de Clavé.
També la Montserrat Rosés ja dirigia el grup de nens i nenes de “les caramelles”, que sortien a cantar cada Pasqua. Sé que també hi havia hagut cors vinculats directament a la parròquia. Als anys 80, a partir dels alumnes de l’Aula de Música de Vilassar, es va crear la Coral Xic Estel, que actualment encara participa en les activitats del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya i porta a terme la seva pròpia programació. Més endavant, l’any 1995, es va formar la Coral Mixta Azari i el Cor del Casinet es va convertir en coral mixta. Malauradament aquestes dues corals fa pocs anys que deixaren la seva activitat artística.
MARC RIERA: Vilassar és un poble històricament molt ric en associacions i el cant no n’ha estat pas una excepció.
Quan i com va néixer la Coral Mareny?
J. M.: La Coral Mareny de Vilassar de Dalt va néixer a iniciativa d’unes persones sensibles al món musical després d’escoltar un concert de la Coral Xalesta de l’Hospitalet de Llobregat, coral que jo mateix havia fundat l’any 1973. El concert es va fer al Casal de Vilassar de Dalt i llavors em varen proposar de crear una coral mixta a Vilassar. Així és que es va fer el primer assaig el mes de març de 1978, al qual van assistir vuit cantaires. Poc a poc la coral es va anar consolidant i va fer el primer concert el 24 de desembre del mateix any.
M. R.: Primer puntualitzar que sóc un parell d’anys més jove que la coral i per tant no vaig viure els seus inicis fa 33 anys i per a mi la Coral Mareny sempre ha estat un referent en el cant coral a Vilassar. Segons expliquen alguns del fundadors de la Coral Mareny que avui canten amb nosaltres, va néixer d’un reduït grup d’amics amb ganes de cantar i que, en veure el concert de la Coral Xalesta a Vilassar, van rebre l’impuls necessari per tirar endavant el projecte.
Des dels seus orígens, la Coral Mareny s’ha plantejat com a objectiu conèixer nova gent a través de la música, passar bones estones descobrint noves sensibilitats i gaudint de l’harmonia d’uns sons, d’unes veus, d’unes cançons. En el cant coral vol trobar-hi no tan sols una forma d’interpretar i entendre la música, sinó també un mitjà per a la pròpia formació personal i humana. I amb aquest ideal seguim creixent.
Quants cantaires formen la coral? És una coral professional? Quants directors ha tingut? Facin una mica d’història.
J. M.: La coral està formada per uns 35 cantaires. És una coral totalment “amateur”, però amb un esperit envejable de ganes d’aprendre i millorar la seva qualitat musical. En el període de l’any 1990-94 la coral va ser dirigida per Ester Martells i no hi ha hagut cap més director.
M. R.: Des dels seus inicis amb aquell reduït número de cantaires la coral n’ha augmentat el nombre i, tot i passar els seus alts i baixos, s’ha mantingut amb uns 35 cantaires. La coral no és professional, però posa la il·lusió i el treball de cadascun dels cantaires i la paciència i el saber fer del nostre director en cada assaig. En Joaquim Miranda, amb el seu bon mestratge, ens ha portat a gaudir de cadascuna de les cançons i a poder interpretar composicions de grans autors.En Joaquim l’ha dirigida sempre excepte un curt període de temps, en què no va poder per raons professionals, va ser llavor quan la va dirigir Ester Martells.
No tractant-se d’una coral professional he vist que tenen un repertori molt ampli i han cantat obres de remarcable dificultat, també han fet concerts a altres llocs d’Espanya i a l’estranger…
J. M.: A la coral hem tingut com a objectiu principal cantar cançons tradicionals d’arreu del món, en especial de Catalunya, però també entrar en el món coral dels grans compositors de totes les èpoques. Aquest repertori l’hem pogut transmetre en molts concerts, sobretot a Catalunya, però també a altres llocs d’Espanya, França, Holanda, Àustria…, on hem tingut la possibilitat de conviure i intercanviar experiències amb altres corals i directors que ens han ajudat molt a ampliar el nostre repertori.
M. R.: El nostre repertori inclou algunes de las grans composicions d’autors europeus, com el Glòria de Vivaldi, Magnificat de Cererols, Cantates de J.S. Bach, els Notturni, el Rèquiem i la Missa de la Coronació de W.A.Mozart, Missa brève no 7 de Charles Gounod. Així com també la sarsuela Cançó d’Amor i de Guerra, de R. Martínez Valls i una selecció de cants espirituals i gospel, nova cançó, sense oblidar les nostres cançons tradicionals.
La coral ha realitzat intercanvis amb moltes corals com L’Orfeó Lleidatà, L’Orfeó Andorrà, la Coral Polifònica de Nigrán (Galícia), Kantuz Abesbatza d’Ernani (Euskadi), la Coral de Sant Joan de Mallorca, Nederlans Hervormo de Lemmer (Holanda) i L’Ensemble Vocal du Val de la Haye, de Normandia… També hem participat en concerts del cicle “Advent a Viena“, organitzats per l’Ajuntament de la capital austríaca.
Vostè és professor de pedagogia musical a la Universitat Autònoma de Barcelona. A la coral conreen tant la música popular com la clàssica, i tant laica com religiosa. Els mou algun ideal pedagògic?
J. M.: Des de sempre he pensat que un grup coral amateur ha d’aprendre a cantar obres corals de totes èpoques i estils, des del Renaixement fins a la música contemporània, des de cançons tradicionals de Catalunya fins a espirituals negres, des d’oratoris fins a sarsueles… Aquest equilibri entre els diferents repertoris ens ha fet créixer molt a nivell tècnic i ens ha esperonat a aconseguir fites cada vegada més atrevides.
Quins són els propers concerts que tenen en perspectiva? Quan i on es faran?
J. M.: El projecte més immediat que tenim ara mateix és la interpretació del Carmina Burana, de Carl Orf el mes de maig. És una obra de gran format, d’una gran dificultat tècnica, però al mateix temps molt atractiva per la seva força melòdica i rítmica i sobre tot per l’energia que cal posar conjuntament amb els pianistes, solistes i percussionistes que acompanyen l’obra. Aquesta obra, que cantarem també amb la Coral Xalesta, s’interpretarà el dia 7 de maig al Teatre La Massa, de Vilassar de Dalt, i el dia 14 al Teatre Joventut, de l’Hospitalet de Llobregat.
Com veuen el futur de les corals? Pensen que tendeixen a créixer? O al contrari, disminueixen? Creuen que caldria canviar alguna cosa per atraure gent jove?
J. M.: No és fàcil l’estabilitat d’una coral, sempre hem tingut moments bons i moments més difícils. Penso que l’interès i la continuïtat, sobretot per part dels joves, està en trobar un repertori adequat al grup, que tingui un perfecte equilibri entre l’exigència tècnica i l’atractiu de fer obres innovadores, actuals o no, que arribin a “tocar” els sentiments i l’expressivitat de cada cantaire.
M. R.: L’associacionisme a Catalunya continua molt viu, i malgrat el que es diu en moltes ocasions, segueix viu en tots els àmbits d’edat, incloent el més jove, que garanteix el canvi generacional en el món Coral, com mostren les corals infantils i universitàries que omplen el nostre territori. A més, al nostre país, el cant coral no sols es una expressió musical, sinó un signe d’identitat amb una cultura i una llengua que supera les fronteres de l’edat. Crec que hi ha corals on és més notòria la participació dels joves, però també crec que en totes les corals poden trobar el seu lloc.
Cal alguna formació musical per formar part de la coral? Si algun lector de l’entrevista volgués ser cantaire de la Coral Mareny, a qui es pot dirigir?
M. R.: La coral no demana uns coneixements musicals per formar-ne part. Si algú està interessat a incorporar-se a la Coral Mareny ens pot trobar tots els dijous del curs de 22-24 al Casal Parroquial o en qualsevol dels nostres concerts, o posant-se en contacte amb nosaltres al correu coralmareny@coralmareny.com
