La pandèmia ha capgirat la vida de les persones, com també la manera de fer. Durant el confinament van sorgir diferents comportaments i tendències que podrien consolidar-se en una societat futura. De ben segur que la crisi sanitària no deixarà indiferent a ningú, però quins canvis podem esperar? De moment n’hi ha alguns de clars, malgrat que no seran els únics.
Salutacions
La tradicional encaixada de mans, les abraçades i els petons han quedat descartats, com a mesura de prevenció de la Covid-19. Per contra, han aflorat noves salutacions que eviten el contacte directe. El més popular és el que es xoquen els colzes. No obstant, no és l’únic, ja que també hi ha el que es coneix com a “salutació de Wuhan”, xocant els peus. D’aquesta manera, es manté la distància interpersonal per prevenir la propagació del virus.
Teletreball
El que va començar com a una necessitat podria quedar-se. D’acord amb l’Institut Nacional d’Estadística(INE), menys d’un 5% dels treballadors de l’estat espanyol teletreballaven abans del confinament. La dada va augmentar, forçadament, i una gran quantitat de treballadors van descobrir els avantatges i inconvenients de treballar des de casa.
Tanmateix, les empreses van haver de replantejar les reunions presencials a telemàtiques. Un mètode que, segons un estudi fet pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), el 90% dels enquestats consideraven que les reunions a distància s’havien d’implementar com una eina més de treball habitual.
El dia d’avui, el gran impacte del teletreball ha requerit que el govern espanyol treballi per aprovar una llei que el reguli. D’aquesta manera, es convertiria en la primera de la història de l’estat.
Pagament en metàl·lic
Durant el mes de març, la retirada de diners en efectiu dels caixers automàtics va caure un 68%. La targeta de crèdit va prendre més protagonisme a causa de la por a un possible contagi i la facilitat de fer compres per Internet.
Tot i això, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) afirma que les monedes i els bitllets no són principals transmissors del coronavirus, ja que aquest no viu tant temps en el paper ni en el metall, com sí que ho fa en el plàstic.
Digitalització del petit comerç
El confinament va suposar un gran avenç pel que fa a la digitalització dels petits comerciants. Les botigues van trobar a la xarxa un lloc on poder seguir venent els productes i repartir-los a domicili, una pràctica fins ara no gaire recorrent en els establiments més petits.
D’aquesta situació han sorgit els marketplaces, directoris web de comerços de la població que ofereixen els seus serveis en línia. N’és un exemple Cliccat, conformat per 93 associacions de comerciants de tota Catalunya.
Compres per Internet
Les compres per Internet, l’eCommerce, fa anys que van en augment. De fet, 7 de cada 10 internautes recorren a la xarxa per adquirir diferents tipus de productes, però sobretot amb relació a l’entreteniment, als viatges i a la tecnologia.
No obstant, la dinàmica marcada arran de la Covid-19 ha fet que sectors com l’alimentació, la farmàcia i la moda dupliquin la seva activitat respecte a l’any anterior, d’acord amb la consultora Kantar. A més, el confinament ha afavorit l’entrada de la població més adulta, que ha realitzat compres per Internet per primera vegada.
Docència virtual
Tancar les escoles va ser una de les primeres mesures per fer front a la Covid-19. A partir d’aleshores es va imposar la docència telemàtica com a mitjà per poder continuar el curs escolar.
La tornada a l’escola d’enguany és presencial. Tanmateix, el model de docència virtual seguirà dempeus, sobretot a les universitats, que opten per impartir les classes semipresencialment i amb les mesures adients per evitar el contagi. D’aquesta manera, es redueixen els dies al centre com a mesura de prevenció.
Exercici a casa
Mantenir-se en forma durant el confinament només era possible si es feia casa. Amb els gimnasos tancats van sorgir diferents maneres de fer esport que només requerien objectes de la llar. Així mateix, la venda de material esportiu va augmentar un 25%, segons dades de la patronal de logística Uno, amb un èxit de vendes de bicis estàtiques i cintes de córrer.
A més a més, les classes en streaming i els entrenadors personals en línia van prendre una gran popularitat. De fet va ser tanta, que els experts parlen que la reconversió digital dels gimnasos podria ser una realitat a curt termini.
Medi ambient
Durant el confinament es van veure imatges insòlites de la natura retornant al seu aspecte original, carreteres buides i animals guanyant el terreny als humans. El tancament a casa va afavorir a una millora de l’aire i una baixada de la contaminació d’un 58% de mitjana a les ciutats espanyoles, d’acord amb un estudi d’Ecologistes en Acció. Malgrat això, amb la represa i l’augment de trànsit els índexs per contaminació han pujat de nou.
A més, els plàstics d’un sol ús han augmentat. Abans de la pandèmia, segons l’Organització de Nacions Unides (ONU), la meitat de la producció de plàstic estava destinada a aquest tipus d’articles. Gran part del material de protecció pel virus, com les mascaretes, els guants i les bates, es consideren d’un sol ús i, si no es reciclen correctament, als experts els preocupa que la contaminació per plàstics pugui empitjorar després de la pandèmia.
Telemedicina
La petició de no col·lapsar els centres sanitaris durant el confinament es va traduir en la popularització de la telemedicina, en una pràctica no gaire recurrent fins al dia d’avui que consisteix a atendre i controlar l’evolució dels pacients remotament per mitjà de les noves tecnologies. En concret, la telemedicina ha jugat un paper important a l’hora d’evitar desplaçaments i, és per aquest motiu, que des del personal sanitari es proposa reforçar-la de cara a un futur.
Replantejament de les ciutats
La pandèmia ha deixat al descobert alguns dels problemes de les ciutats i el seu urbanisme, pensat sobretot pels vehicles. Per tal de garantir la distància de seguretat, han sigut moltes les poblacions que han optat per donar més espais als vianants i organitzar els sentits dels carrers.
Amb l’urbanisme tàctic s’ha pogut reconvertir la ciutat ràpidament, a baix cost i adequar-la al context actual. Un exemple d’urbanisme tàctic és a la ciutat de Barcelona, on s’ha prioritzat el carril bici i els vianants i s’ha senyalitzat amb pintades a l’asfalt. No obstant, la pandèmia també ha servit per destacar la importància de les zones verdes, que constitueixen un espai d’esbarjo i esport per a molts dels ciutadans, a més de millorar-ne la qualitat de vida.
Fonts:
- INE
- OMS
- Kantar:
- Uno (patronal):
- Ecologistas en Acción: https://www.ecologistasenaccion.org/wp-content/uploads/2020/04/informe-2-calidad-aire-covid-19.pdf
- ONU
