El temps passar volant i ja estem a la 15a edició de la notra caminada de lluita contra el Càncer de mama.
Aviat està dit, que ja portem 16 anys amb l’organització de la Caminada, que fa visibles a les persones que dia a dia s’enfronten a les seves realitats oncològiques. Realitats que passen per molts episodis, des de la detecció, amb el patiment de entrar en una dimenssió desconeguda, “el Càncer”, un moment inoblidable, quan un professional amb més o menys ma dreta t’exposa que tens una malaltia oncològica i que a partir d’aquest moment la teva vida rutllarà al voltant de la mateixa, que durant uns mesos llargs probablement et dedicaràs en cos i ànima a treballar per la teva pròpia salut, seguint les instruccions mèdiques que en seran moltes, proves, tractaments, cirurgies, més tractaments, decisions… i en mig la vida segueix el seu curs, fins el moment en què et fan els seguiments periòdics per revisar que tot segueixi el seu curs, aquest també és un moment de patiment, pensar que potser et poden trobar un altre tumor, alguna cèl·lula que s’ha enamorat de nosaltres i que no ens vol abandonar…
Però amb tot això també podem parlar que som persones sortoses, ja que tenim la possibilitat de seguir endavant amb els tractament que cada vegada es perfeccionen més i que es diversifiquen depenent del tipus de tumor. Els nostres avantpassats parlaven de malaltia lletja, o fins i tot culpabilitzaven al malalt amb la frase “què haurà fet per mereixer tal càstig”. Un altre fet positiu que té la nostra societat és que ja en podem parlar obertament sense que ningu s’egarrifi, perquè probablement tots tenim amics, familiars, coneguts que han passat per processos similars i que per sort una gran part ha sobreviscut al càncer; això sí, una vegada acabats tots els tractaments, sobretot hem de recordar que el temps que ha passat també ens passa factura, no només en són els tractaments els culpables de què estiguem més cansats, que ens costi més fer alguna cosa, també la nostra edat hi té a veure.
Per tal que tots aquests fet quedin en una aventura que podem expilcar o no, però que sempre estarà en la nostra memòria i en les nostres cicatrius, nosaltres oferim aquesta caminada en memòria de tots i totes les lluitadores i us encoratjem a seguir endavant. I penseu que tots els participants a la caminada serem els vostres acompanyants en aquest dia tan emotiu.
Us esperem a totes i tots el dia 22 d’octubre.
