Han passat quaranta anys des d’aquell “Ja sóc aquí” amb el que restablíem una autonomia. Avui li hem dit adéu, l’hem acomiadat. Ho hem fet amb pas ferm i decidit. Ens ha costat, però finalment “Ja la tenim aquí”. Visca la República!
Semblen molts anys, sí, però encara en són més si hi sumem els trenta-sis de la dictadura. Ara ens toca fer-la durar. Hem de ser capaços de convertir aquesta sisena, en la definitiva. Hem de fer valdre els nostres drets com a poble davant del món.
Ja sabem que hi haurà governants, que per interessos no es mostraran gens disposats al nostre reconeixement, però serà per això, per interessos i no pas perquè no hi tinguem dret. Ja se n’adonaran i rectificaran. Però caldrà que els ajudem, que com menys triguin a fer-ho, millor.
I per això hem de començar per nosaltres mateixos. Ens ho hem de creure i així ens ho hem d’exigir en cada gest, en cada paraula, en cada mirada. Hem demostrat, a tothom qui ho ha volgut veure, la nostra determinació com a poble a l’hora de reivindicar la nostra llibertat. Seguim demostrant ara que serem igual de persistents per a preservar-la.
Cal que siguem conscients que no tan sols ens hem de fer valdre a fora, sinó també a dins. Hem fet un gran esforç per convèncer a amigues i amics, familiars, coneguts, saludats, que calia anar a votar i que calia votar SÍ. Però no se’ns ha acabat la feina, ara hem de seguir treballant per a certificar que no estàvem equivocats, que ha pagat la pena arribar fins aquí, perquè tan sols així, podrem sumar fins i tot a aquells que encara pensen que no.
Aquests últims dies, arribar-hi ha estat com un viatge en una muntanya russa desfermada. Hem estat amb l’ai al cor permanentment. Ha estat un cúmul de sensacions entre l’angoixa, l’esperança, l’alegria i la por; sí, la por també, que ben prou s’han preocupat d’instaurar-nos-la. Per això ara és molt important que no defallim davant les dificultats que encara s’entestaran a posar-nos al davant.
Per aquells que han lluitat i s’han quedat pel camí, per als qui ens han de sobreviure, per nosaltres mateixos i sobretot, en aquests moments, per Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, als qui devem tant i per als qui, i també des d’aquí, exigim la seva llibertat, per tots, ara no ens podem aturar.
Visca la República!
