Les xifres rodones poden ser arbitràries però no deixen de ser rodones. Vam celebrar que arribarem als 10 anys. Ho hem ultrapassat. I ara anem directes als 500 programes del Sound System. La xifra s’ho val. No són només 500 programes amb una pila de seccions i formats de geometria variable. Són 500 setmanes que inclouen el treball de preparació de guions, dissenys gràfics variats, treball a les xarxes, textos adaptats a cada sessió i, sobretot, molt d’amor a l’art en el sentit més literal de l’expressió. Allò que en diem voluntariat, cooperació, passió i ganes de compartir una feina que és, al mateix temps, plaer i dedicació combinats. I això és el Sounda’.
I també podem parlar del fil històric personal i col·lectiu que ens uneix amb les nostres trajectòries personals i en comunitat. Allò que ens configura culturalment, musicalment i de manera vivencial. El fil que forma part d’una xarxa d’influències, de mestratges, d’herències sense testament, de la ràdio de sempre, de la resistència cultural. I és que ens agrada el Jazz, el Blues, el R&B, el Soul, el Pop, el Rock’n’Roll, les músiques africanes i llatines, les jamaicanes i brasilenyes. Ens agrada la recepció catalana de totes les músiques mundials i la capacitat de crear des d’aquest petit país cap a la resta del món.
I és que la música, probablement, és la més gran de les belles arts, la que tot ho traspassa, la que articula l’aire en moviment, la que pot prescindir d’imatges, textures i formes plàstiques. Però aquesta autonomia funcional de la música no és l’equivalent d’una suposada autosuficiència. Nosaltres la volem ben acompanyada dels concerts, de les imatges, del tacte, de la literatura, de l’assaig, de la memòria personal i col·lectiva. I per tot això fem el Sound System.
Fem ràdio i no tenim solució ni la volem. És pura existència. I no hem escrit això encadenant tòpics i frases insubstancials. És que som aixó i som així.
