Josep Puig i Cadafalch és el personatge mataroní més internacionalment conegut, tant per la seva aportació a l’arquitectura com per les seves recerques en història i arqueologia i també per la seva activitat política com a president de la Mancomunitat de Catalunya. Per la seva trajectòria a Catalunya i arreu del món va ser honorat i reconegut amb diferents premis a diverses universitats de prestigi.
Quan va tornar de l’exili, fou proscrit per les autoritats franquistes perquè va rebutjar signar el document d’adhesió a Franco, com si havien fet molts personatges de la Lliga Catalana. Però, malgrat la repressió, el 1942 refundà clandestinament l’Institut d’Estudis Catalans.
Aquest any en fa seixanta de la seva mort. Puig i Cadafalch va expirar el 23 de desembre de 1956 al seu domicili de Barcelona. El seu desig era ser enterrat a Mataró. Aquesta voluntat es va complir i la seva família, va encarregar a can Junqueras un enterrament de primera.
Efectivament, quan van arribar les seves despulles a la ciutat, l’acompanyaven diverses personalitats, dins l’àmbit de resistència cultural de Barcelona, que venien d’assistir al funeral a la ciutat comtal. A la plaça de Santa Anna, l’esperaven amics del Museu de Mataró i persones d’Argentona que sovint feien recerques arqueològiques i tertúlies a la casa d’estiueig.
A Mataró aquest fet va provocar un cert desconcert, tant a les autoritats eclesiàstiques com polítiques. En tots els enterraments de primera hi anaven les autoritat de la ciutat. L’alcalde Pedro Crespo no se’l va poder localitzar. D’altres representants polítics no se’n va saber res. Domènec Montserrat, va ser l’únic concejal que va voler anar-hi.
Les autoritats eclesiàstiques de la parròquia de Santa Maria esperaven el nomenament del nou rector, ja que el 19 de març d’aquell mateix any s’havia mort mossèn Antolí Balcells. Aleshores en cas de defunció del rector es convocaven oposicions, que es varen celebrar a finals de 1957 i fins el gener de 1958 no va prendre possessió Francesc Pou.
A la parròquia, al morir el rector, tenia dos vicaris que provisionalment es feien càrrec de la situació. El més gran, que era qui s’encarregava de dirigir la parròquia, era mossèn Francesc Maurí, i el jove, mossèn Anton Vicens.
Quan es va tenir notícia de la mort i posterior trasllat de lesdespulles de Puig i Cadafalch a Mataró, es va crear un desconcert a la parròquia, doncs el rector era qui decidia aquestes qüestions, especialment tractant-se d’una personalitat blasmada per les autoritats locals i provincials.
Hi van anar el vicari Antoni Vicens, acompanyat d’onze capellans i el seminarista Josep Colomer -que estava passant les vacances de Nadal amb la família-.Tots amb sotana i roquet i mossèn Anton Vicens, revestit amb capa. Van passar per les places i pel carrer de Barcelona fins arribar a la plaça de Santa Anna, van entonar les absoltes i se’n van entornar pel mateix camí. Segons sembla la Plaça de Santa Anna era plena de gent.
Josep Colomer i l’escolà Quimet, es van quedar per conduir el seguici fins al cementiri. Així fou com Josep Colomer, conscient de l’honor que se l’hi atorgava, acompanyà el fèretre Riera amunt precedit de la Creu portada per l’escolà. Després venia la presidència amb la família i amics acompanyats pels clergues Dr. Fèlix Castellà, degà de la comunitat de Santa Maria, i Salvador Missè, capellà de les carmelites. Tot el seguici anava endolat tal com manava la tradició.
Josep Colomer, pel camí anava resant els salms graduals del ritual i, a l’arribada a la capella del cementiri va resar uns respons i tornà a la parròquia.
El Diario de Mataró, l’endemà informava que el fèretre va passar per Santa Maria on se li havien cantat les absoltes. Clarament els que escrivien aquesta notícia tampoc hi eren. Josep Puig i Cadafalch, en aquell temps, era un personatge incòmode per a les autoritats franquistes.
