Des de 1971 l’Assemblea de Catalunya, ens unitari català, reclamava: “Llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia”. La campanya a favor de l’amnistia, llançada per Nadal del 1975 per PaxChisti, va ser un gran impuls per a la mobilització cívica. El desembre de 1975 a Montserrat, hi va haver una concentració de l’Assemblea de Catalunya, on es va decidir impulsar la Marxa per la Llibertat amb el lema: Poble català, posa’t a caminar.
El febrer de 1976, s’inicien a Barcelona manifestacions massives a favor de la “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”. Com expressió de la Llibertat a Catalunya es contemplava l’exercici d’autodeterminació. El 4 de juliol de 1976 es va començar a caminar des de diversos indrets de Catalunya. S’iniciava la Marxa per la Llibertat de Catalunya.
La Diada de l’11 de setembre d’aquell 1976, diverses poblacions van celebrar actes reivindicatius. Va ser un gran moviment unitari que va culminar l’11 de setembre a sant Boi de Llobregat. Aquest va ser una de les mobilitzacions més importants després de la mort de Franco.
El context polític era incert. El 3 de juliol, Adolfo Suárez prenia possessió com a nou president del govern. Va suposar una inflació respecte a l’etapa repressora del seu predecessor, Carlos Arias Navarro. Manuel Fraga va ser substituït per Rodolfo Martín Villa a Governació. El règim sabia que l’immobilisme no seria l’actitud dels catalans. Hi va haver una forta repressió policial i, fins i tot, actuacions de l’extrema dreta.
Avui la societat catalana ja no demana un Estatut. Fa 10 anys les Corts espanyoles van retallar el nou Estatut i després fou matxucat pel Tribunal Constitucional. La Diada de l’11 de setembre d’enguany, ha sigut la cinquena Diada multitudinària i unitària amb la determinació de celebrar un referèndum per culminar un procés cap a la República Catalana.
