Un cop escrit el títol he estat a punt de fer-me enrere. M’ha sonat massa pretensiós tocar un tema tan delicat en un espai d’opinió tan curt. Però seguidament m’he dit, i per què no?, si tan sols pretenc dur als lectors a la seva pròpia reflexió. I he seguit escrivint.
La finalitat de l’eutanàsia i del suïcidi assistit és del tot coincident: la mort. Aconseguir morir amb dignitat i sense patiment en un precís instant determinat en el temps; aquest és el seu objectiu. Però entre una tècnica i l’altra —si és que així en podem dir— hi ha tres grans diferències: Perquè s’apliqui l’eutanàsia cal que l’esperança de vida tendeixi inequívocament a zero,que sigui una mà aliena qui l’executi i, si bé s’exigeix la constatació d’una voluntat prèvia, en la majoria de casos no és possible una decisió pròpia en l’últim moment. En canvi, abans del suïcidi assistit es pot gaudir —o no— d’una salut de ferro, és un mateix qui se l’infringeix i en tots els casos és per pròpia voluntat.
Dilucidar sobre la conveniència de la seva legalització, ens pot abocar a considerar que l’eutanàsia està més justificada per allò d’evitar allargar un patiment innecessari davant un desenllaç cert i inevitable, mentre que el suïcidi assistit se’ns pot presentar com quelcom més gratuït, depenent del que vulguem relativitzar sobre l’existència de la gran varietat de possibles circumstàncies externes inductores a prendre tal decisió. I més, si a sobre hi afegim el fet que, posats a fer, el suïcidi sense assistència és factible, mentre que la manca d’eutanàsia condemna a allargar ineluctablement l’agonia. Però compte, no oblidem que qui arriba a voler el suïcidi també pateix. I dur-lo a terme per lliure pot comportar un excés de patiment,no tan sols al subjecte en qüestió, sinó també a tercers (ara m’ha vingut al cap Andreas Lubitz, el copilot que va fer estavellar l’avió de Germanwings).
Un cert ordre moral —quin sigui— és quelcom estrictament necessari per a la convivència en societat, però pot arribar a ser del tot prescindible en l’àmbit purament individual. Incidir dins l’àmbit moral detona amb seguretat el dilema social i llavors els governs es tornen porucs per tal de no sacsejar massa al seu electorat. A Europa tan sols trobem tres països que hagin legalitzat l’eutanàsia: Holanda, Bèlgica i Luxemburg; mentre que el suïcidi assistit tan sols n’està a Suïssa.
Hom no pot posicionar-se front temes tan delicats sense un debat profund i intel·ligent i per tant no ho faré pas ara i aquí; ja he dit al començament que tan sols pretenia dur als lectors a la seva pròpia reflexió. Però sí que vull des d’aquí, felicitar al govern holandès, que després d’haver estat pioner en despenalitzar l’eutanàsia, ara ha agafat el toro per les banyes i està debatent la legalització del suïcidi assistit per a aquells que estan cansats de viure.
Quan nosaltres tinguem un país com cal, senzillament m’agradaria que fos prou evolucionat i valent per tractar temes d’aquesta magnitud; sigui quin sigui després el resultat del debat.
