Un cop conegut el resultat de les eleccions americanes, el per a mi sempre encertadíssim Vicens Partal, escrivia en el seu editorial “Podem pensar, simplement, que Trump és un feixista i els americans uns imbècils”. I hi estic d’acord. Potser hi haurà a qui l’adjectiu li sonarà massa fort, però com a mínim convindreu amb mi que caure en l’engany del populisme, denota sense cap mena de dubte una manca de criteri, de consciència política i d’educació bàsica.
Com la gran majoria de mortals, crec sincerament que posar una potència com ho són els Estats Units en mans d’un personatge al qual un cert sentit del decor m’impedeix adjectivar aquí, és senzillament de bojos si considerem els riscos que pot arribar a comportar no tan sols per a ells, sinó també per a la resta del planeta.
Però el que és més perillós encara, és que no estem davant d’un cas aïllat. Tots els observadors coincideixen a remarcar el perill imminent de què el populisme aconsegueixi importants cotes de poder en països com França, Alemanya i Itàlia. Sense anar més lluny, no podem oblidar que aquí a casa nostra, el populisme és la primera força de l’oposició al Parlament de Catalunya.
Per això, ara que tenim en fase de construcció un país nou i ens cal bastir, entre d’altres moltes coses, un sistema educatiu com cal, potser convindrà que no tan sols pensem en quantes hores són necessàries per assolir un bon nivell en matemàtiques, llengües o socials, sinó també incloure-hi una formació política seriosa. Necessitem infondre als més petits, als més joves, aquells valors democràtics que pel que sembla als grans no ens van acabar d’inculcar o bé tenim massa oblidats.
Què voleu que us digui, m’agrada somniar en futurs amb processos electorals on els nivells de participació siguin altíssims, on l’abstenció —de ser-hi— ho sigui per castigar i no pas per deixadesa, on el vot en blanc sigui una eina per expressar un parer i no pas un xec del mateix color per a les grans formacions, on la pluralitat d’opcions no sigui quelcom purament testimonial, on sigui més important sumar que no pas excloure i on la memòria no sigui efímera davant l’incompliment de la paraula donada. Tan sols així, fent potent la veritable essència de la democràcia, farem néixer bons polítics.
