No he estat mai un gran afeccionat al joc. Clar que —com més o menys tothom— algun cop acabo jugant a alguna cosa, però sempre més aviat perquè toca, que no pas per anhel. Fins i tot ja de petit trobava francament avorrit el parxís.
Potser per això, quan vaig haver de recórrer per primer cop al consell d’un advocat, em va marcar la frase que em deixà anar en alliçonar-me a l’hora d’enfrontar-me a la negociació. Em va dir: “Tu, mirada de poker”.
Des de llavors fins ara, el joc de la vida —que és un altre— m’ha dut a participar en moltes juguesques, sobretot en l’àmbit professional, plenes de “mirades de poker”.
Com espectador, però, em sembla recordar que aquest cop és el primer que assisteixo al que podríem anomenar “una gran partida”. Mentre el poble es manté expectant, els governs de Madrid i Catalunya estan jugant la més gran partida de “poker” de la història recent. A cada banda de la taula envellutada de color verd billar, s’asseuen els jugadors. La partida és llarga i de tant en tant es relleven a banda i banda. L’ambient està carregat i la suor put a acre. Per sort, tot fa pressuposar que la seva fi és propera.
En el “poker” no hi caben taules com en els escacs. Senzillament, uns guanyen i els altres perden. I ja se sap que hi ha més mal perdedors que no pas gent que sàpiga guanyar. Tots hem vist què passa a les pel·lícules del “Far West”. No crec, o això espero, que es desenfundi cap revòlver, tot fa pressuposar que abans d’entrar al “saloon”, els han deixat a l’armari custodiat per la Comunitat Europea i el seny que hauria d’imposar el sol fet de viure en ple segle XXI. Però, res em fa foragitar del pensament, que no pugui acabar havent alguna esbatussada a cops de puny i acabi malparat part del mobiliari.
Mentre el so desafinat de l’atrotinat piano, amb música de “cancan”, fa ballar a un grup de retocades senyoretes, que ara ensenyen, ara no, per no acabar mostrant res que no es pugui veure; a la taula, els jugadors, encara amb la partida sense cloure, se segueixen llençant aquelles mirades que amaguen el joc que tenen a la mà. Les apostes pugen. Qui tindrà el “farol”?
