Els orígens d’aquesta celebració són una mica confosos. La història els vincula a la commemoració d’un incendi a una fàbrica tèxtil de Nueva York, el citat dia de 1857, segons altres fonts el situen el 1908. No està suficient documentat. El cert és que els orígens del Dia Internacional de la Dona estan lligats als moviments obrers d’Estats Units i d’Europa, des de finals del segle XIX i principis del XX.
A Europa, Clara Zetkin (1857-1933), líder socialista alemanya, proposa l’any 1910 a la II Conferència Internacional de Dones Socialistes, a Copenhaguen, instaurar el Dia Internacional de la Dona, que es va celebrar per primera vegada el 19 de març de 1911 a Àustria, Alemanya, Dinamarca i Suècia. Més d’un milió de dones hi van participar, segons l’Assemblea General de la ONU. A més del dret a votar i a ocupar càrrecs polítics, demanaven el dret a treballar, a l’ensenyament superior i la fi de la discriminació laboral. El dia exacte de celebració va anar canviant, fins que l’any 1914 s’institueix definitivament el 8 de març. La història d’aquesta diada no es pot vincular a un únic esdeveniment aïllat, sinó que està formada per processos que mostren una societat en transformació amb fets com: la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa, la lluita pel sufragi femení i el sindicalisme femení de les primeres dècades del segle XX. N’és un exemple el rebombori del pa, el gener de 1918, on hi van participar 400 dones a Barcelona i va tenir ressò a poblacions properes. La victòria fou esclatant.
A casa nostra cal fer menció dels orígens d’aquest moviment a: Zenòbia Camprubí (Malgrat de Mar), Àngela López de Ayala (Barcelona) i Teresa Claramunt (Sabadell) o la Pepa Maca (Mataró).
El 1972 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar Any Internacional de la Dona l’any 1975 i el 1977 va convidar a tot el món a sumar-s’hi. És així com avui ho celebrem com a dia Internacional pels drets de la Dona i la Pau Internacional.
