El castell de Montsoriu, situat a Breda, dintre el Parc Natural del Montseny, és un dels exemples més rellevants d’arquitectura militar medieval de la Mediterrània i està considerat el millor castell gòtic de Catalunya. Les excavacions arqueològiques i la restauració iniciades a finals del segle XX han permès la recuperació de bona part de l’esplendor d’un castell amb més de 1.000 anys d’història, que al segle XIII el cronista reial Bernat Desclot va definir com un dels més bells i nobles del món i que a mitjans del segle XIV el vescomte Bernat II de Cabrera, almirall i conseller del rei Pere III el Cerimoniós, va transformar en un magnífic castell palau d’època gòtica totalment inexpugnable.
Track: Wikiloc: El castell de Montsoriu
COM ANAR-HI?
Prenem la carretera (GI-552) i passem per Breda i en el Km. 7,3 veiem a la nostra ESQUERRA un desviament on indica Fogueres de Montsoriu i Castell de Montsoriu, l’agafem i seguim per la petita carretera asfaltada, uns 3 Km, fins trobar un pàrking gran a mà esquerra on deixem el cotxe.
Comencem a caminar, i des de la cabanya de fusta d’informació, veiem a l’altra banda de la carretera un camí ben fressat que comença a enfilar-se; és el que hem d’agafar.
Seguim aquest camí, fins que arribem a un punt en què surten altres camins i una cadena ens barra el pas, hem de seguir recte i travessar la cadena. Continuem pujant pel camí voltat d’alzines i sense deixar-lo arribarem a l’esplanada del davant del castell.
Hem arribat i estem dalt d’un turó de 650 metres, situat entre Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu, amb boniques vistes del Turó del Home i Les Agudes.Si hi anem en cap de setmana, hi ha obert un punt d’atenció, on podem prendre una beguda calenta de les màquines que tenen o comprar algun record del lloc. Podem visitar el castell de dijous a diumenge, amb un pagament previ i concertar l’hora amb un guia, però si no volem entrar, tan sols les vistes i veure les muralles exteriors restaurades, ja val la pena fer la sortida. El camí de tornada, el farem pel mateix lloc pel que hem vingut.
