Aquest tipus d’economia ha estat històricament de referència a la nostra comarca i a Mataró en particular. Hi ha tres exemples que reflecteixen aquesta realitat: La Cooperativa Obrera Mataronense (1864-1890), La Cooperativa del Forn del Vidre (1920-2009) i La Unió de Cooperatives (1927-1960). A banda, hi havia cooperatives de consum, de producció, de lleure, mutualitats… Totes creades a partir de la segona meitat del s. XIX i, moltes van subsistir durant la guerra civil i el franquisme.
El que té de rellevant no és el fet de què hi haguessin cooperatives, que ja volia dir que pels socis comportava exercir un funcionament democràtic. No n’hi havia prou amb això, l’esperit cooperatiu anava més enllà de l’empresa. Tant una cooperativa com l’altra van fer funcionar una escola racionalista oberta a la població. Es feien conferències a l’entorn de la salut, el lleure i la cultura. Totes tenien les seves seus culturals on es feien balls, hi havia corals, companyies de teatre i organitzaven excursions. El patrimoni de les seus culturals encara el podem apreciar a la ciutat: l’Ateneu Obrer i Popular al carrer de Bonaire, El Cafè de Mar i El Cafè Nou.
Normalment una part dels beneficis eren repartits pels socis i pel millorament de la mateixa empresa, però hi havia una altra part que servia per construir una societat més justa i equitativa més enllà de l’empresa. Aquí estava la clau com a moviment d’economia social. Per això les cooperatives eren enteses com un projecte democràtic i popular.
El moviment cooperatiu anava de la mà del corrent republicà, del socialisme i de l’anarcosindicalisme. Tots plegats, configuraven un espai popular i actiu de la gent que lluitava per una societat més justa i equitativa.
Van ser ells els que van sembrar una llavor que encara persisteix a la nostra ciutat. En aquests moments, tenim cooperatives, fundacions i l’Ateneu cooperatiu per impulsar iniciatives d’economia social a Mataró.
