Enfront de les angoixes i pors que estem patint a nivell social i personal, potser podem aportar un enfocament que ens permeti ser positius i mantenir l’esperança i l’acció com a eines de tranquil·litat.
De fet, els canvis que s’estan demanant tenen un caràcter de futur que no podem oblidar en el present: són generacionals.
Hi ha tota una generació de joves que ha patit un entorn d’inseguretats personals en aspectes laborals i de futur incert ( p. ex: canvi climàtic, crisi atòmica…), i que tal com va fer la generació al voltant de l’any 68 -fins hi tot per sobre de la transició política al nostre país-, està demanant, amb altres paraules, aquella pau i amor que es pregonava llavors: això sí, avui, encara que no surt gaire als mitjans de comunicació, sempre mediatitzats com podem comprovar avui de forma barroera, hi ha tota una generació de joves que estan creant models socials de caire cooperatiu i en comú i que tornen a valorar la relació entre les persones com una font de felicitat principal, més enllà de l’avarícia (corrupció), els diners i el poder que avui tan clarament dominen el món amb la por, la crisi econòmica (l’FMI, i l’europea?), la insolidaritat (crisi del mediterrani i altres), les guerres (Síria and Co.) i la injustícia, tenint per altra banda el poder, la tecnologia i l’intercanvi econòmic per aconseguir un món millor.
És en aquesta línia de pensament que caldria emmarcar els nostres sentiments d’esperança en un futur millor, precisament solidari a partir del respecte i l’estimació a les persones i grups que ens envolten.
L’esforç per estar informats ha de augmentar la nostra formació en coneixements profunds de nosaltres mateixos i del nostre entorn i història.
A tot això ens hi ajuda l’intercanvi i la solidaritat, el contacte personal i la participació social.
Ens ho obstaculitza la falta del saber escoltar i saber modificar allò que creiem quan la realitat ens ho mostra abastament.
