Helena Maleno, la dona del telèfon

Ramon Radó.  Periodista
661

L’escena és habitual a la frontera sud espanyola. És de nit i sona un telèfon mòbil. Qui contesta és l’activista i experta en migracions Helena Maleno. A l’altra banda, algú que demana ajuda. Truca des d’una pastera, perduda a les aigües del Mediterrani, tot intentant arribar a la península Ibèrica. Després de penjar, Maleno avisa Salvament Marítim perquè engeguin una operació de recerca de l’embarcació a la deriva.

El 10 de gener, Maleno va comparèixer per tercera vegada davant del Tribunal d’Apel·lació de Tànger per respondre sobre escenes com aquesta. Acusada d’afavorir les màfies de tràfic de persones, la policia marroquina creu que l’activista té vincles amb els que organitzen la immigració il·legal i que les seves trucades són per assegurar-se que els migrants entren en territori europeu. Maleno estava citada arran d’una investigació iniciada per la policia espanyola l’any 2012. El cas no va prosperar a Espanya, però sí al Marroc, on s’enfronta a una condemna que pot anar des dels sis mesos de presó a la cadena perpètua.

Nascuda a El Ejido fa 47 anys, Maleno és periodista de formació. L’any 2001 es va traslladar a Tànger amb el seu fill i, allà, va començar a col·laborar amb les comunitats de migrants organitzades. Assisteix les persones que viatgen cap a Europa i denuncia les diverses violacions de drets humans que pateixen.

Amb els cabells tenyits i vestida amb roba hippy –mocador al coll a l’hivern, samarreta de tirants a l’estiu-, Maleno és la “Mama Àfrica”, com l’han batejat alguns dels migrants a qui ha ajudat. Guardonada per diverses institucions estatals i internacionals, són incomptables les vides que ha salvat amb les seves trucades des del Marroc. El seu telèfon és l’únic contacte amb terra ferma que tenen molts dels que s’embarquen cap al primer món… i el salvavides a què recorren quan queden a la deriva.

Amb la seva ONG Caminando Fronteras, Maleno du a terme la identificació dels cadàvers dels que no han arribat a l’altra banda de l’Estret de Gibraltar. Forma part de la seva voluntat de personalitzar les víctimes de les migracions: saber el nom de tots els que deixen la vida al Mediterrani.

A més, ha denunciat il·legalitats i abusos policials, fins al punt de rebre amenaces de mort. Documenta amb informes, fotografies i testimonis les actuacions abusives de les autoritats espanyoles i marroquines a la frontera, ja siguin devolucions en calent o bé actuacions com la de la Guàrdia Civil al Tarajal, on van morir 15 persones. Tot plegat fa sospitar sobre les veritables intencions del procés judicial contra ella.

COMPARTIR