L’equip de seguiment del projecte de l’alguer de Mataró va detectar el 30 de novembre de 2010 que la praderia de posidònia que hi ha davant d’aquest localitat del Maresme havia florit. No era una notícia nova ja que en els 14 anys d’estudi de l’alguer de Mataró s’ha observat la floració en set ocasions 2001, 2003, 2004, 2005, 2006, 2009 i 2010.
Quan es volia fer el seguiment d’aquest fenomen, fins el 2010, les flors desapareixien i no hi havia cap indici de fecundació. Però aquest any ha estat diferent. El 18 de gener de 2011 es van poder observar els primers fruits incipients i en immersions posteriors fetes per membres de la societat de pesca i activitats subaquàtiques (SPAS) s’ha observat la presència de fruits en altres indrets diferents de les dues estacions de seguiment.
És una molt bona notícia. La praderia de Mataró és capaç de reproduir-se sexualment i possiblement és la primera cita de presència de fruits de posidònia al litoral barceloní i una de les poques observades en el litoral català. La reproducció sexual és de gran utilitat per la viabilitat i supervivència de la planta. Els fruits, que semblen una oliva verda i per això s’anomenen olives de mar, un cop madurs es desprenen i suren a l’aigua fins que s’obren. Les llavors cauen al fons i si germinen i troben les condicions necessàries per la seva supervivència poden colonitzar fons nous i començar una nova praderia a molts quilòmetres de distància d’on es van originar. Això podria augmentar la superfície ocupada per posidònia i la recuperació d’algun espai on la posidònia havia desaparegut.
Això seria la teoria ja que també hi ha estudis que apunten que la reproducció sexual de la posidònia estigui relacionada amb el canvi climàtic i que l’augment de temperatura de l’aigua estimuli la fructificació de la planta.
La presència dels fruits de posidònia a Mataró fa que augmenti encara més la importància del seu alguer, ja que amb la seva gran extensió (600 ha), es converteix amb un element que crea una petita possibilitat de regeneració natural en altres llocs de la costa catalana.
Tot i que la fructificació és molt important per a la planta, la proporció de fruits que sobreviuen i que germinen és molt petita i l’observació d’aquest fenomen no ens ha de fer oblidar prendre les mesures necessàries per protegir els alguers i sobretot per impedir la seva pèrdua.
En les properes dates es faran més immersions per comprovar l’evolució del fenomen.
