Cretins digitals?

Albert Dresaire.  Consultor en TIC i gestió documental
718

El doctor en neurociències Michel Desmurget acaba de publicar el llibre La Fabrique du crétin digital (editorial Seuil), amb un subtítol aclaridor: “Els perills de les pantalles per als nostres nens i nenes”. El llibre constata una cosa que, de fet, ja sabíem, i és que el consum digital d’infants i adolescents està arribant a xifres estratosfèriques. Sigui davant de la televisió, de tauletes digitals, d’ordinadors o, sobretot, de smartphones, l’acumulació d’hores davant una pantalla pot arribar a 2.400 anuals per un alumne de secundària, i a 1.000 per a nens i nenes d’educació infantil. Cada vegada hi ha més casos de menors que passen més estona amb un dispositiu digital que a l’escola!

La tesi de Desmurget és que aquesta realitat té unes conseqüències nefastes en els infants (el títol del llibre és prou explícit). L’exposició al món digital afecta la salut (obesitat, esperança de vida reduïda, mal desenvolupament motor…), afecta el comportament (agressivitat, depressió, conductes de risc…), i afecta el rendiment escolar i les capacitats intel·lectuals (el llenguatge, la memòria i la concentració).

Fa uns dies, tot comentant aquest llibre, al diari Le Monde feien notar una dada preocupant: estem davant la primera generació que tindrà un Coeficient Intel·lectual (CI) inferior a l’anterior. Certament que és una informació que encara cal contrastar més sòlidament. Però els estudis de què es disposa apunten en aquesta direcció. No cal dir que existeix un debat sobre la causa d’aquesta hipotètica davallada del CI: que si són qüestions ambientals, que si hi ha motivacions socioeconòmiques, que si són metalls pesats que de mica en mica van entrant als nostres cossos… Però la hipòtesi més plausible és la que apunta el doctor Desmurget: tot es deu a l’ús, al mal ús, de les pantalles. Sí: el CI va de baixa per culpa de la digitalització.

Però no hem de perdre l’esperança: la solució a tot plegat seria transmetre una veritable cultura d’allò digital als més joves (i als adults!). Això, dit així, sembla senzill. Només cal que, tots plegats, tinguem prou Coeficient Intel·lectual per portar-ho a terme!

COMPARTIR