Iniciar qualsevol conversa sobre 1917 significa haver de parlar del seu fals pla seqüencia de dues hores de durada. Fals perquè la pel·lícula de Sam Mendes és un seguit de plans seqüències que, ben muntats, donen la sensació de què el film està rodat d’una sola tirada. I aquesta trampa, que ja va idear Alfred Hitchcock a La soga, és una fita del film però, alhora, un petit fracàs. Una fita perquè la impressionant fotografia, així com els efectes especials i visuals del film, donen una gran sensació de realisme i d’immersió en una guerra de trinxeres (fet que tampoc és nou ja que abans hi va arribar Kubrick a Senderos de gloria).
Un mèrit que, més que al director, hauríem d’atribuir a Roger Deakins, un dels darrers fotògrafs del cinema previ a l’època digital. Però com també he dit, 1917 és també un film trampós. La maquinària publicitària de Hollywood (tot i ser un film anglès, ja ho sé) ens l’ha venut com un “únic pla seqüència” i aquí hi ha la trampa. Té molts mèrits, però que no ens enganyin, és un film de fragments (més llargs o més curts) muntats que simulen una llarga escena única.
I sempre és un prodigi emocionant presenciar un film concebut en temps continu seguint, a la manera moderna, la unitat de temps i espai que tant valorava Aristòtil per a la tragèdia grega. Això passa a films com El arca rusa, Enter the void o Victòria, aquests sí rodats d’un sol cop, però no a 1917 que presenta a mig metratge una fosa a negre que fa saltar el temps i trenca la unitat. Però aquest no és el problema del film, justament el temps i l’espai és el que millor explica Mendes. El problema del film és que, en la recerca d’un entorn immersiu per a l’espectador, vol emular els videojocs de guerra contemporanis. I aquí rau el problema principal: mentre que els videojocs són interactius i permeten l’assaig i error del jugador fins arribar al final, 1917 presenta una història lineal sense interactivitat. Una trama, a més, un pèl buida de contingut que els guionistes pretenen, just al final, convertir-la en la història emocional que no ha estat al llarg del metratge.
