En la societat actual, cada vegada la complexitat clínica de la població precisa moltes més necessitats d’atenció sanitària. Quan parlem de complexitat, ho definim com la dificultat en la gestió de l’atenció d’un pacient i la necessitat d’aplicar plans individuals específics a causa de la presència de malalties, utilització de serveis i de les característiques de l’entorn.
Un Pacient Crònic Complex (PCC) és una persona que presenta una gestió clínica percebuda com a difícil pel personal sanitari. Entre d’altres criteris que s’usen per identificar a aquestes persones com a PCC depenen els perfils de morbiditat, polimedicació, crisis, característiques evolutives, consum de recursos i franges extremes d’edat… Els pacients MACA, es troben dins el Model D’Atenció a la Cronicitat Avançada. Aquest model té com a objectiu atendre a les persones que presenten una condició de complexitat associada a un pronòstic de vida limitat. És a dir, MACA incorpora necessitats pal·liatives presents i així es poden planificar les decisions anticipades (PDA). La visió tradicional estava centrada en la malaltia terminal i ara és planteja una visió més hol·lística de la persona.
La complexitat d’aquests pacients s’identifica de manera multidisciplinària a qualsevol centre d’atenció primària, EAP, hospital d’aguts, centres sanitaris, residència o els equips de PADES. Les bases per poder identificar a les persones com a PCC o MACA es basen en disposar d’un marc de referència conceptual que incorpori aquests perfils, aplicar un criteri professional subjectiu de complexitat singular i fixar un principi de millora i no de risc.
El millor escenari per poder atendre aquestes persones són els centres residencials, ja que els professionals estan formats per donar una resposta assistencial adequada i així poder cobrir les demandes que aquests pacients amb tanta complexitat i fragilitat necessiten. L’objectiu és millorar la qualitat de l’atenció tant als pacients, als seus familiars i als cuidadors. Per realitzar aquest objectiu necessitem identificar els pacients PCC/MACA mitjançant els serveis que hem mencionat anteriorment. Després d’identificar als pacients, hem de millorar la pèrdua de la capacitat funcional, abordar la malnutrició, abordar la polimedicació per prevenir reaccions adverses, proporcionar una atenció sanitària adequada durant 7 dies a la setmana 24 hores, poder reduir el número d’ingressos i el número de visites hospitalàries potenciant l’atenció integral de qualitat en el servei. També hem de proporcionar atenció pal·liativa adequant el nivell d’intensitat, facilitar ajudes tècniques, garantir la continuïtat assistencial , impartir tallers per millorar la qualitat de vida i impulsar la planificació anticipada de les decisions del pacient.
A causa de l’augment de l’esperança de vida de les persones i de l’alta complexitat en l’àmbit de la salut, cada vegada ens trobarem amb més pacients PCC o MACA els quals pateixen una gran complexitat i fragilitat. Per això la importància de l’especialització tant hospitalària com residencial a l’hora de tractar aquests perfils.
