Existeixen una gran varietat de lantanes, unes 150 espècies diferents, n’hi ha de nanes, molt altes o rastreres. Totes elles volen molt de sol i mai hem de situar-les dins de casa. La Lantana camara, la més comuna, sol aconseguir més d’1 metre d’alçada i s’utilitza com arbust ornamental. La Lantana montevidensis o delicatíssima, en canvi, és una rastrera més rústica, de flors de colors més atenuats (groc, rosa, lila). Pot arribar als 40 cm. És ideal per a talussos, parterres i vores.
La seva època de floració varia segons l’espècie i el color. Les lantanes camares acostumen a florir durant 9 mesos i 3 descansen, de març a novembre. La Lantana delicatissima blanca sol florir menys temps que la resta.
Situació. Necessiten ple sol, com més llum rebin més espectacular serà la seva floració, també poden adaptar-se a una exposició de sol-ombra. Necessiten calor i no suporten les gelades (temperatures inferiors a 5º). Són resistents a la sequera.
Reg. Tolera bé la sequera pel que els regs poden ser moderats, incrementant la freqüència a l’estiu.
Substrat. Els va bé qualsevol tipus de substrat, molt millor si és ric, mentre sigui lleuger i dreni perfectament.
Adob. Si estan plantades a terra, només caldrà abonar-les a la primavera i tardor; en els mesos d’estiu és millor deixar-les descansar. A les lantanes plantades en testos, en canvi, convé fertilitzar-les cada 2-3 setmanes mentre estiguin donant flor.
Poda. Al final de l’hivern, just abans de l’arribada de la primavera, es poden podar perquè rebrotin amb més vigor. Aguanten bé les retallades dràstiques, gràcies a les quals és possible rejovenir-les cada temporada. Perquè no perdin altura és aconsellable eliminar simplement les branques més velles, així com els laterals més llargs.
Plagues. Les lantanes resisteixen bastant bé l’atac de les plagues. El seu principal enemic és l’aranya roja, sobretot en ambients molt secs a l’estiu.
