Aquest mes us proposem una sortida matinal, espectacular i fàcil, amb una història particularment tenyida de sang.
De fet, en època de Guifré el Pilós, per aquestes contrades hi havia el noble Guillem de Zaportella, del qual sis dels seus millors cavallers van segrestar sis donzelles dels verals i es van tancar a una torre de guaita encimbellada dalt d’un turó proper. Així doncs, van trair els preceptes de l’honor i la cavalleria. Per aquest motiu, Guillem de Zaportella va perseguir-los fins a trobar la torre. A l’interior s’hi va trobar una escena esfereïdora: les sis joves estaven lligades a un banc mentre els cavallers discutien la manera de repartir-se-les.
Colpit pel que havia vist i ofès per la traïció dels seus soldats, Guillem va manar que es preparessin les llaçades amb els cenyidors de les noies per penjar-los i, d’aquesta manera, netejar el deshonor que havien comès. Els cavallers, però, veient el que els esperava, van preferir suïcidar-se amb les seves pròpies armes i, en un tres i no res, es va estendre un bassal de sang a la sala. D’ençà d’aleshores, la torre, que havia sigut l’escenari d’aquest tràgic episodi, es coneix com a “La torre Roja” i nosaltres, aquest mes, l’anirem a conèixer, ja que té unes vistes espectaculars del Vallès. A més a més, també trobarem:
Font de les Escales: És un racó bonic, per on passa un rierol; el riu de Codonys, fresc i amb molta vegetació. Així doncs, es converteix en un lloc ideal per fer-hi un pícnic i una parada en un dia d’estiu.
Forn de calç: Està en bastant mal estat. La trobarem a la part dreta del camí, al costat d’un pi molt alt.
El roure gros: Avui dia només en queda el nom, ja que al lloc on era trobarem un anell de ferro del mateix diàmetre que el tronc. Tanmateix, el dia d’avui “El roure gros” fa referència a una cruïlla de camins coneguda pels excursionistes de la zona, on se situava anteriorment l’arbre.
Sant Miquel de l’Arn: És una ermita situada a peu de camí, com era costum fer, entre Caldes de Montbui i Terrassa. Estava en la línia de l’antiga via romana, per donar aixopluc a peregrins o tractants de bestiar, que solien fer la ruta a peu.
Poblat Ibèric de la Torre Roja: També es coneix com a Puig Castellar. Va estar ocupat entre mitjans del segle VI fins a finals del segle I aC. Es creu que el poblat va ser abandonat a principis del s. II aC a causa de la guerra entre cartaginesos i romans. Els Ibers, que segons els grecs i romans treballaven molt bé el ferro fent eines de treball i armes, tenien en aquest poblat dos tallers, un de reducció mineral, per tal d’obtenir ferro, i l’altre una ferreria. S’ha de tenir en compte com d’avançats eren, ja que per poder treballar amb el ferro primer l’havien de fondre a temperatures d’entre 500 i 600º.
Com anar-hi?
Distància: 5.1 Km | Època: Tot l’any
Tan bon punt arribem a Caldes de Montbui aparcarem el cotxe a un gran pàrquing que hi ha al Centre de Natació de Caldes. Per localitzar-lo, al navegador podem buscar la Plaça Taunnustein.
Aleshores és el moment de començar a caminar i anirem cap a la rotonda que acabem de deixar, de la Plaça Taunnustein i prendrem el carreró de la dreta, de manera que seguirem el mul del Parc de Can Rius.
Continuem per aquesta pista, que passa entre camps i hivernacles, fins a arribar a l’última casa, on hi ha una bifurcació amb un rètol. En aquest moment, seguirem pel corriol estret de l’esquerra i, al cap de poc, passarem pel costat d’una bassa.
Quan el corriol es fa més ample, seguim uns cinc metres més a l’esquerra i, de cara, trobarem un corriol que ens portarà a la Font de les Escales, encara que abans haurem de travessar el riu Codony.
Continuem l’excursió pujant els 69 esglaons de la font i, quan arribem a dalt, girarem a la dreta per, al cap de poc, sortir a la pista ampla que passa pel costat de la Font de Calç, que continuarà cap al Roure Gros.
Com hem dit, avui dia el Roure Gros fa referència a una cruïlla de quatre camins. Hi arribarem i haurem de girar a la dreta. Si us hi fixeu, una fletxa vermella ens ho indica. Així doncs, prendrem aquest camí i al cap de pocs metres a l’esquerra veurem les runes del que queda de Sant Miquel de l’Arn. No obstant, seguirem pujant per la pista ampla i no la deixarem fins a arribar al final de la pujada, quan serem al Collet de Torre Roja.
Aleshores continuarem cap a l’esquerra. Notarem com el camí es fa més estret i passats uns metres veurem el Poblat Ibèric de Torre Roja. En aquest moment, doncs, deixarem el camí i prendrem el corriol que el voreja. Al final d’ell trobarem la Torre Roja, des d’on podrem gaudir d’unes magnífiques vistes de Collserola, el Vallès i la Serralada de Marina.
Per la baixada, prendrem el corriol -força estret al principi i amb algun tros trencat que, amb enginy, podem deduir fàcilment el camí- que hi ha darrere de la Torre Roja. El corriol és curt i ens deixa a Sant Miquel de l’Arn, que hem vist a la pujada. A partir d’aquest punt, el camí és el mateix que hem fet de pujada.
