Enric Satué retrata en un llibre sense títol i sense nom a la coberta l’època fosca i alhora brillant de la Barcelona dels seus records. El reconegut dissenyador, que va fer la coberta del primer llibre de poemes objecte de Joan Brossa l’any 1978, escull per al seu llibre més personal una coberta quasi nua que conté trenta relats dividits en tres blocs temporals.
Vistes de prop i de lluny no és un llibre autobiogràfic, ni tampoc deixar de ser-ho, però en quasi tres-centes pàgines Enric Satué fa un recorregut pels darrers setanta-cinc anys a través d’anècdotes o petites històries, en què ens anem trobant personatges de la vida intel·lectual i artística del nostre país des de mitjan segle XX fins als nostres dies. Personatges com Oriol Bohigas, amb qui va passar uns estius «bojos» a la casa de Cadaqués; Gil de Biedma, amb qui va estar tancat més de quatre hores en un ascensor sentint com declamava Shakespeare; Carme Balcells, amb qui quedava per dinar, o Oriol Maspons, amb qui parlava de tatuatges. Fins i tot ens parla del campió d’Espanya de boxa, Luis Romero, de qui el seu oncle era el mànager, i del dissenyador de la moto Impala, de Montesa, Leopoldo Milà, i, sobretot, ret un homenatge al gran artista Joan Brossa, amb qui durant vint-i-tres anys va mantenir una relació d’amistat.
