A l’Edat mitjana, uns pagesos de Tordera donarien origen a una de les nissagues més rellevants de la zona: els Jalpí. Van concentrar la propietat i cert monopoli dels molins fariners a Tordera, Blanes, Palafolls i Arenys de Munt, i acumularen un important patrimoni -entre càrrecs i privilegis- potenciat amb l’enllaç matrimonial amb famílies com els March d’Hostalric o els Julià de Sant Celoni. Van obtenir el títol de cavaller a la setzena centúria. Al segle XVII anaren a més: Josep March de Jalpí casà amb Àngela Tries, la pubilla dels batlles dels termes d’Arenys. Una nova suma de patrimonis que, temps a venir, afavorirà que s’estableixin a Arenys de Munt. A darreries del XIX, qui seria el darrer cavaller de Jalpí, Don Augusto M. de Borràs-Jalpí, establert en la masia d’Arenys, augmentà el patrimoni casant amb Sofia de Algorta i de Abaroa -d’origen basc- que aportà un aixovar milionari en metàl·lic i esdevingué un dels grans motors del progrés en l’Alt Maresme. Reconvertí els antics molins fariners en centrals elèctriques -el 1896 en construí una que subministrà Blanes, Lloret i Tordera. Emprenedor i sobrat de recursos per a materialitzar un doll d’idees, creà una fàbrica de gel i una planta envasadora d’aigua i gasosa aprofitant l’aigua de Can Jalpí de Tordera. I a Arenys de Munt reformà la masia dels Tries convertint-la en residència amb aspecte de castell. Mecenes de les més diverses causes culturals i socials s’identificà amb la del catalanisme del tombant de segle. Va morir el 1922 havent venut bona part del patrimoni acumulat durant segles per fer front a les seves dèries un cop Sofia tancà l’aixeta de l’aixovar.
Avui, la residència d’Arenys de Munt es coneix com Castell Jalpí: un festival de música i un restaurant de renom. No deixa de sobtar que el record d’aquella nissaga arrelada al territori durant segles es redueixi avui en dia als convits nupcials.