En tan sols sis anys ha passat de ser part del públic de les festes a pujar a l’escenari i ser ella mateixa qui les anima. La Marta Riera (Premià de Mar, 1996), amb la picardia del seu alter ego, la DJ Trapella, ha actuat per a milers de persones diferents. Ha sigut dalt de l’escenari de grans festivals, com el del ViñaRock, i ha fet gira per Llatinoamèrica amb el grup Tribade. A més, ha estat nominada i guanyadora de diferents premis, com el concurs de DJ de Catalunya d’Europa FM el 2021. Aquest estiu ha sigut un punt clau dels programes de les festes majors maresmenques, del seu maresme “lliure i tropical”, tal com el reivindica. El mateix que l’ha vist créixer amb el seu projecte personal com a discjòquei: DJ Trapella. Un nom artístic escollit com a declaració d’intencions, per animar la festa, fidel a les seves idees i tocant de peus a terra dins de la pressió del món de l’oci nocturn.
El teu nom, DJ Trapella, d’on ve?
M’agrada molt la paraula “trapella”, defineix molt la meva manera de posar música. Al principi ho separava amb un guió “trap-ella”, per fer un joc de paraules entre un gènere musical i “ella”. Volia remarcar bastant que era una dona perquè som molt poques en el món del DJ. Vaig pensar que podria ser un tret diferencial i un valor afegit, però la gent es pensava que només posava trap.
I, ser una dona, ha acabat sent un valor afegit?
Sí. Ara també tothom s’està posant les piles en buscar una igualtat dins de les programacions de les festes. Crec que és important poder ocupar aquests espais que sempre han sigut per a homes, perquè no hi havia dones i tampoc se’ls donava l’oportunitat. En el meu cas, he sentit comentaris de “ho fas molt bé per ser una tia”, a vegades també depèn de com t’anunciïn se sobreentén que ets un home…
Et dediques al món de l’oci nocturn, un dels llocs més perillosos per a elles. T’hi sents segura?
Treballant, sí. He tingut molt de suport per part dels meus companys i caps homes en el món de l’oci nocturn. Fins i tot m’han tractat millor del que m’haurien de tractar per tenir aquest punt diferencial, una mica de discriminació positiva. Està bé perquè ens donen l’oportunitat de trencar un sostre de vidre i començar a ocupar espais que mai havien sigut nostres, però alhora s’ha de reflexionar en quin context tenim aquesta discriminació positiva, perquè al final t’acaba creant contradiccions perquè et prioritzen a tu per ser una dona.
Trobo bé que es faci això perquè al final crec que és necessari donar aquestes oportunitats perquè si no, és una carrera d’obstacles, en què un home comença uns metres abans que tu. En canvi, tu has de fer un esforç molt més gran sempre per poder arribar a posar-se a un punt de partida similar als homes.
“El més senzill és intentar no punxar certes cançons que són un pecat per ser masclistes o censurar-ne parts. És complicat defensar unes idees i alhora posar cançons que te les destrueixen”
Com crees un ambient de festa segur per a les dones?
És una altra gran contradicció de, sobretot al principi, hi ha festes on no pot sonar algun gènere musical en concret, com el reggaeton, que sol ser criticat per les seves lletres masclistes. Opino que si prohibeixes un gènere musical, no estàs prohibint una idea o un concepte, i més si ara sona a tot arreu.
Dins d’aquesta contradicció, intento ser feminista en tots els meus àmbits de la vida i fer el que sigui més correcte dins de la ideologia que jo defenso. Vull intentar mantenir les festes el més segures i feministes possibles. El més senzill és intentar no punxar certes cançons que són un pecat per ser masclistes. També censurar trossos de cançons, filtrant algunes paraules que no vull que sonin perquè no em representen. He de mantenir un equilibri perquè la gent ho escolta, malgrat que potser no es creuen els missatges. Hi ha un punt que els hi has de donar aquestes cançons intentant embellir el missatge o saltant-me’n una part. És complicat defensar unes idees i alhora posar cançons que te les destrueixen.
Has actuat a grans festivals de música amb Tribade i a festes majors de pobles, amb què et sents més còmode?
Amb les dues coses. A grans festivals on hi ha milers de persones i com més gran el festival, més impressiona. Però em sento còmode igual i el fet de punxar, actuar i que la gent s’ho passi bé és el que més m’agrada. Tant si hi ha dues mil persones com cent, mentre la gent estigui a gust i que es noti que ho gaudeixen, això em sembla meravellós.
El món de l’oci nocturn està malvist.
Sí. No es valora igual, es deixa una mica a l’aire, es veu com a feina fàcil i quan estàs a un escenari amb tanta gent que depèn del que tu facis seguiran allà o no és molta responsabilitat. No es valoren tampoc les hores que s’hi inverteixen, la improvisació del moment per tenir controlat què vol la gent. Vulguis o no tens una responsabilitat molt gran.
No es valora des del públic?
El que més preocupa és que a vegades no es valora des de dalt. No a tot arreu, ara s’està normalitzant molt. Sovint et proposen un preu i et diuen que et donaran el sopar i les begudes que vulguis. Però no vull begudes, estic treballant, no em vull emborratxar!
“La discriminació positiva està bé perquè ens donen l’oportunitat de trencar un sostre de vidre i començar a ocupar espais que mai havien sigut nostres, però alhora s’ha de reflexionar en quin context la tenim”
L’alcohol i les drogues en el món de la nit són molt populars…
Realment crec que en el meu entorn, com a mínim jo, estic treballant i he d’estar atenta en el que faig i què passa. Al final tens una responsabilitat molt gran perquè la festa depèn de tu, estàs en els focus i tothom et mira.
Crec que també està una mica desprofessionalitzat, igual abans per amor a l’art també acceptava les begudes gratis. Els organitzadors d’alguns esdeveniments haurien d’intentar fer les coses serioses, tot i que m’estic trobant amb què la majoria de festivals són professionals. Cada vegada se’ns considera més, als DJ, però hi ha molta gent que encara coneix el DJ com a un “entretenidor de borratxos”, en comptes d’un artista. Veiem a una persona que puja a l’escenari durant dues hores i després marxa, però hi ha una preparació prèvia per a aquell dia.
La Marta Riera ha estudiat i s’ha dedicat a la biologia. Ho has apartat definitivament?
Fins al mes de maig passat estava treballant d’això. Des que vaig acabar la carrera treballant de biòloga, però ara amb tot el que ve i veient que no em podia dedicar plenament a dues feines alhora, i menys tant demandades com aquestes perquè eren horaris molt durs, ha sigut complicat gestionar-ho, he estat més de mig any.
Descartes tornar a dedicar-te a la biologia?
No, sempre em quedarà aquella opció. Realment no és que sigui una persona d’aquelles que sempre s’ha volgut dedicar a això i no vull fer res més. La ciència em fascina, la música em fascina, les lletres em fascinen… Tot m’agrada. No descarto tornar-hi o tornar-ho a combinar, perquè igual que m’agrada la música, també la ciència. No tinc cap pla de futur, perquè no m’agrada tenir un objectiu molt tancat de futur, perquè si al final no et surt, t’acabes frustrant.
I un objectiu com a DJ, el tens?
M’agradaria seguir aquest ritme d’estar programada a les meves sales preferides i festivals i festes que m’agraden, però tinc l’objectiu de créixer més en tot el circuit de proximitat, i qui sap si més lluny.
