Anar a la perruqueria i a l’esteticista per millorar l’aspecte de la nostra cara, o anar al gimnàs per millorar el nostre estat de salut i aspecte físic, ja és quelcom habitual, bàsic. Està assumit. Però, anar al psicòleg per millorar la nostra salut i aspecte emocional, tot i que també s’està convertint en quelcom imprescindible a l’aportar benestar i seguretat emocional davant la pressió i la complexitat de la vida actual, encara no està, en general, prou assumit.
Cada vegada tenim més problemes i cada cop som més vulnerables. La raó? Som éssers essencialment emocionals, i el poder de les emocions és molt gran. El problema rau en que no les coneixem ni dominem prou. Què fem quan els problemes ens afecten negativament i les emocions ens desborden? Si no tenim una preparació adient per afrontar-ho i gestionar-ho, ho passem malament, especialment si els problemes persisteixen i fem sempre el mateix.
Problemes com l’estrès, ansietat, atacs d’angoixa, pors, inseguretat, baixa autoestima, desànim, depressió, insomni, dols, traumes del passat, solitud, problemes o ruptures de parella, mala socialització, relacions tòxiques, addiccions, descontrol emocional, alimentari… són problemes en els que l’ajuda psicològica pot aportar una gran millora i benestar, amb rapidesa i brevetat.
Aquesta ajuda, que pot atendre tant problemes de conducta com emocionals o socials, pot tenir un objectiu preventiu o reforçador, per tal d’evitar problemes o que aquests vagin a més, o bé tenir un objectiu terapèutic, per millorar o sanar els problemes que ja s’estiguin patint. Sigui com sigui, haurà de ser adequada a cada cas i totalment personalitzada, doncs cada persona és un món. El terapeuta, a més de ser un bon coneixedor de les tècniques i eines psicològiques, cal que sigui empàtic i sàpiga escoltar al pacient, establint una bona aliança terapèutica.
Si fa temps que tenim problemes emocionals que limiten la nostra vida quotidiana, si sentim que som incapaços de solucionar els problemes i el malestar psicològic per nosaltres mateixos, no esperem a que s’arreglin sols ni que els medicaments —si en prenem— facin tota la feina, és el moment de demanar ajuda, de donar una passa endavant —sense cap tipus de vergonya ni reticència—, per tal d’afrontar la veritable causa dels problemes i utilitzar les nostres capacitats i recursos mentals en benefici propi, per tal de no seguir patint innecessàriament.
