El terratrèmol que ha sacsejat Turquia i el nord de Síria ens ha deixat imatges conegudes d’altres ocasions. Una desolació immensa enmig de la qual alguns edificis es segueixen mantenint en peu. Pot ser la qualitat de la construcció un factor que permeti minimitzar els efectes d’un moviment de terres? Les autoritats turques ho van tenir molt clar, que van ordenar la detenció de desenes de promotors i professionals vinculats amb l’edificació de moltes de les cases caigudes durant aquest desastre.
A l’hora de projectar un edifici en una zona on es poden produir sismes cal tenir en compte la rigidesa dels elements estructurals. Quan es produeix un terratrèmol, la base de qualsevol edifici tendeix a seguir el moviment del terreny afectat per les ones sísmiques, mentre que el cos de l’edifici s’oposa a ser desplaçat. La flexibilitat de l’estructura de l’edifici fa que aquesta vibri de forma molt diferent a la del terreny sobre la que s’aixeca. Això significa que les dinàmiques a les quals s’enfronta l’edifici depenen de la forma en què es pugui moure el sòl, però també la mateixa construcció. Una estructura adient pot contribuir, per tant, a mitigar els efectes d’un terratrèmol sobre un edifici.
Però un altre factor determinant és la tipologia i qualitat dels elements utilitzats a la construcció. Una de les coses que ha contribuït a la destrucció, provocada per aquest sisme, és l’ús generalitzat d’armadura llisa, no corrugada, el que fa que l’acer surti del formigó amb facilitat. Sumat a això hi ha la utilització d’acer dolç, amb un contingut molt baix de carboni, essent un altre dels factors que ha contribuït a amplificar els efectes del terratrèmol. Aquest material s’utilitza en la fabricació de perfils estructurals, claus, cargols, utensilis per a la cuina o parts de motors, però al nostre país es va deixar d’utilitzar per a la construcció durant els anys seixanta del segle passat en favor de l’acer corrugat.
Espanya disposa des de l’any 1994 d’una normativa que facilita les eines de càlcul i de disseny estructural a aplicar, per evitar un col·lapse en cas de sisme i minimitzar els danys que es puguin produir als edificis. El problema és que la major part de les construccions de l’Estat són anteriors a aquesta normativa i, per tant, es van projectar i construir sense tenir en consideració les sol·licitacions generades pels moviments sísmics.
