Josep Maria Rovira Juan, fill de l’artista Rovira-Brull, ens parla de les dues exposicions que aquests dies i fins al 25 de juny poden veure’s a Mataró, a Can Palauet i a Can Serra i que mostren l’obra del creador de l’emblemàtica i monumental Laia l’Arquera. Les exposicions han estat organitzades pel Museu de Mataró – Direcció de Cultura de l’Ajuntament de Mataró i comissariades per Josep Maria Rovira Juan. En aquest article, ens explica la vigència actual de l’obra escultòrica i plàstica de l’artista maresmenc.
‘Laia l’Arquera. 25 anys d’un símbol’ és el títol de dues exposicions commemoratives. Una a Can Paluet sobre els 25 anys de l’escultura, i l’altra, a Can Serra, sobre el seu autor, Josep Maria Rovira-Brull, fent quatre pinzellades de la seva trajectòria artística. Les exposicions es podran veure fins al 25 de juny.
L’1 de novembre de 1998 s’inaugurava l’escultura Laia l’Arquera a la Porta Laietana, enguany fa 25 anys. Les dues exposicions ens recorden l’efemèride i l’artista que la va crear, Josep Maria Rovira-Brull, l’autor d’aquesta escultura de 24 metres des del terra fins al cap, i 34 tones de pes.
L’exposició que pot visitar-se a Can Palauet explica el procés que culmina amb la instal·lació de l’obra. També recorda i documenta amb un llenguatge amè i força imatges, la idea, la construcció, el transport, la instal·lació i la inauguració de l’escultura. Tres audiovisuals amb entrevistes i material gràfic de Rovira-Brull, Marga Cruz, Lluís Gibert, Jonathan O’Rorke i del Fons de la Televisió de Mataró i Carreras dipositats a l’Arxiu Municipal, reforcen el relat. Les exposicions són fruït del treball d’un nombrós equip humà, entre els quals destaquen el dissenyador Àlex Valls i Martí Rovira i Sebi Escarpenter, realitzadors dels audiovisuals.
L’exposició al Museu-Can Serra és un resum de la trajectòria artística de Rovira-Brull. L’artista neix a Barcelona, al barri de Gràcia l’any 1926 i, des del 1959, viu a Mataró on mor l’any 2000. Pertany a les segones avantguardes artístiques. La Guerra Civil i la postguerra marcaran la seva vida i obra. Activista convençut i compromès, va militar al PSUC en dictadura i en democràcia, defensant les llibertats.
Amb un llenguatge crític, sarcàstic, contumaç, oníric i poètic, va practicar diversos estils, gèneres i tècniques. La pintura, el dibuix, l’escultura, el gravat, els murals, la publicitat, el cartellisme i la il·lustració eren, per a ell, formes d’expressió artística. Rovira-Brull té diversos períodes, passant per l’informalisme, el neosimbolisme i el surrealisme. Als darrers anys també va fer escultures, entre les quals la Laia, motiu d’aquest text.
Laia l’Arquera. L’escultura és la fita i la icona de Mataró. Segons Rovira-Brull, la Laia representa i ret homenatge als nostres avantpassats. És una dona arquera, simbolitza la deessa de la fertilitat de la terra. Té l’esperit de les pintures rupestres, és caçadora, i té la força de les Venus prehistòriques i de la deessa grega Artemisa, la Diana romana. El seu nom, Laia, fa referència als laietans, els antics pobladors de la costa central, la Laietània. Aquest és el motiu pel qual apunta a Burriac, la capital, a més, el Pla d’En Boet –on hi ha la Laia–, les Cinc Sènies, més enllà de la riera de Sant Simó i el Poblat Ibèric de Burriac, que serien per a Rovira-Brull els vèrtexs d’un triangle màgic i imaginari on vivien els primers pobladors que originarien la ciutat romana d’Iluro, Mataró.
