El passat 24 de novembre, es va inaugurar al Museu arxiu de Sant Andreu de Llavaneres l’exposició sobre l’obra de l’artista andorrà, resident a la Garrotxa, Emili Solé Carcolé.
Emili Solé és un escultor que fa unes figures de pessebre que segons la crítica té “un estil molt personal i escultòric. Els seus pessebres traspuen el bagatge d’anys de tradició. I la seva obra suposa la revisió actualitzada del pessebre popular català. Sense cap mena de dubte, Emili Solé Carcolé és un dels grans figuraires del nostre país”.
Però fent figures de pessebre no et guanyes la vida. Sempre ha estat una activitat complementària per a l’economia familiar. En el millor dels casos, alguns escultors que vivien del seu ofici també feien figures de pessebre; però els artesans, ai pobres!!! La majoria ni signaven les seves obres. El mateix Salvador Masdéu considerava pretensiós signar la seva obra i creia que no era digne de ser considerat artista. Aquest capteniment es troba en molts figuraires catalans. Afortunadament, com en totes les normes, hi ha excepcions. És el cas d’algun taller que manté una estructura semblant als artesans provençals o napolitans i que s’ha mantingut diverses generacions, amb les tradicionals formes de transmissió de coneixements.
La veritat, però, és que els avenços tecnològics comporten introducció de noves metodologies en el treball de l’artesanat. És una evolució constant que potser en el món de la ceràmica i el fang ha estat menys notòria que en d’altres àmbits però que també s’ha produït: tipus de torn, dels fangs, dels forns, dels motlles o dels materials. Hi ha novetats que poden suposar una petita o gran crisi i d’altres que no. En el seu moment fou el plàstic, després els motllos de silicona i les resines o derivats. Tot plegat torpedinant la línia de flotació d’un sector que fa anys se sosté per la gràcia divina, per dir-ho alguna manera.
Durant aquestes dates nadalenques i fins el 28 de gener de 2024, el Museu municipal de Llavaneres ofereix una exposició que explica l’evolució d’Emili Solé i Carcolé en aquest camp. Aquest artista andorrà establert a la Garrotxa ha passat per diferents fases. Però ha unit dues de les seves passions: l’escultura i el disseny gràfic per ordinador. Com diu ell pot esculpir directament sobre el fang o des de la pantalla de l’ordinador.
En aquesta exposició no només es poden veure figures de pessebre. També hi trobareu personatges històrics a partir de dues sèries que l’artista ha creat recentment i per a l’exposició. En una s’exposen compositors d’òpera i l’altra sèrie està dedicada a dones que han fet història.
L’exposició Emili Solé, entre la tradició i la modernitat pretén obrir un debat en relació amb aquesta problemàtica, més centrada en les tècniques d’elaboració que en els mateixos materials, encara que un factor condicioni directament l’altre. Emili Solé és l´elecció perfecta per veure l´evolució de l´obra d´un artista de formació clàssica, des de la tradició de l´escultura i el modelatge del fang, al modelatge informàtic amb impressió 3D.
L´exposició gira entorn d´aquest contrast entre la tradició i la modernitat, l´obra modelada i l´obra dissenyada i posa sobre la taula una sèrie d´interrogants sobre el futur d´aquest ofici sense denominació d´origen. També mostra com l’artista ha de buscar nous mercats per sobreviure. Com sempre ha estat des de temps immemorials.
