Els calçots cada cop són un producte més conegut i no pot faltar temporada sense que els restaurants ens els ofereixin, acompanyats de moltes altres viandes.
El calçot és una hortalissa característica de Catalunya, una varietat de ceba tendra de tija llarga (d’uns 20 o 25 cm.) que es conrea entre els mesos de novembre i març. Aquesta hortalissa pertany a la família de les Liliàcies comestibles, entre les quals es troben els espàrrecs, les cebes, els alls i els porros.
El nom de calçot, prové de la paraula “calçar”, que és la tècnica de cultiu utilitzada i que consisteixen a anar cobrint de terra les arrels de la ceba tendra perquè la tija busqui la llum i creixi de forma allargada.
El seu origen data de finals del s. XIX, quan un agricultor de Valls conegut a la zona com “Xat de Benaiges” va cremar unes cebes velles en el foc i en comptes de llençar-les, va acabar menjant-se-les, quan va descobrir que el seu sabor era dolç i saborós.
La popularitat del calçot arriba a partir del segle XX, de la mà de l’Agrupació Penya Artística de l’Olla de Valls, que va decidir començar a fer “calçotades”, és a dir menjars a base de calçots i a convidar a personatges il·lustres de Barcelona. A poc a poc, aquest singular aliment es va anar convertint en un plat popular de tota la regió de Valls, projectant-la així com la capital mundial del calçot.
Encara en l’actualitat és molt habitual organitzar calçotades entre amics i familiars, on a més dels calçots es menja una graellada de carn i botifarres i s’acompanya amb salsa de romesco.
Els calçots solen cuinar-se a la brasa. Per a això es retiren les fulles exteriors i es cuinen fins que queden completament negres per fora i tendres per dins.
El calçot, Un aliment de temporada saludable
Les qualitats nutritives del calçot són molt similars a les de la ceba blanca. Destaca pel seu alt contingut en aigua, la qual cosa es tradueix en el fet que és un aliment poc energètic. A més, aporta vitamines i minerals.
També, pel contingut principal d’aigua, el calçot té la condició de diürètic perquè, a més, és una hortalissa rica en potassi i pobra en sodi. El fet de ser diürètic implicar una neteja de les substàncies residuals que es troben en l’organisme. A més a més, resulta indicat per a les persones amb la tensió alta. Els calçots també representen una bona font d’antioxidants, gràcies a què, d’entre els components, trobem flavonoides i compostos sulfurats. També és destacable la quantitat de vitamina C, però com que és una vitamina molt sensible a les altes temperatures, quan es couen els nivells de vitamina C es redueixen.
El consum de calçots és saludable, sempre que no ens excedim amb la salsa que els acompanya. Una ració recomanable seria sobre els 250 grams, que equivaldria, segons les mides, entre 10 i 15 unitats de calçots. Un consum superior o desproporcionat pot provocar un excés de gasos.
