El Consell Internacional dels Museus marca el 18 de maig com al Dia Internacional d’aquestes institucions. Són història, art, cultura, societat… els museus representen a la societat i són canviants “s’han d’anar adaptant a les demandes socials, es van reinventant”, explica el museòleg Jordi Montlló. Són reptes constants i que obliguen a buscar noves estratègies, com és el Museu Comunitari de Cabrils. Amb Montlló, fem una radiografia de la situació actual dels museus i ens endinsem al vast món museístic.
Sempre diem que els museus s’estan reinventant.
Fa molts anys. S’han d’anar adaptant a les demandes socials, la societat evoluciona i els museus si no són socials no són museus. Es busca un encaix difícil amb una societat que té una relació d’amor-odi amb ells. Per això els intentem transformar: abans eren vistos com a institucions elitistes. D’aquí en van sorgir nous termes, com el “d’ecomuseu”, per fer-los accessibles a la ciutadania. Ho va fer en una gran crisi dels museus als anys 60, ja que aquestes institucions vivien molt apartades de la societat.
Són aquests nous models de museus els que tenim avui dia?
Alguns són originaris d’aquest moment i, convivint amb la idea clàssica, també en tenim d’altres. És com qualsevol manifestació artística, social cultural… no tots els llibres han de ser best-sellers, i no tots els museus han de ser iguals. De fet, tenim són molt heterogenis: des de museus monogràfics, de territori o a grans museus. Ha d’haver-hi diferents models perquè hi ha necessitats diferents, com també demandes. Podem arribar a l’absurd i tot.
Prenem els museus com a un negoci que ha de ser econòmicament viable i cada cop hi ha museus més especialitzats, d’entreteniment i estranys.
La paraula museu no la pots segrestar. Hi ha museus públics, que compleixen unes característiques estrictes, i d’altres que no. La paraula museu no la pot fer servir qualsevol, però és difícil d’evitar. Quan els museus siguin privats, que facin el que vulguin. Ara bé, als museus de l’administració no els hi podem demanar rendibilitat econòmica ni de visitants. Són part del patrimoni, de la identitat, i tenen un valor simbòlic, documental i històric. Estem parlant de cultura i d’aquest tipus de valors i haurien de ser totalment gratuïts. S’han de prioritzar i dotar econòmicament. Haurien de ser equipaments prioritaris de primera necessitat, potenciar-los.
La societat està desencantada dels museus?
No sé si desencantada o encantada i enlluernada amb altres coses. Fa anys que ho veig. I els deures de l’administració és donar valor a la gent del país, i els diners van a altres llocs.
No tots els museus tenen una seu física. Per exemple, el Museu Comunitari de Cabrils.
No és cap invent, però sí una cosa estranya. No té un edifici, ni col·lecció, ni visitants. És un museu, com diu el nom, comunitari. Per tant, la comunitat és la que volem que s’apoderi de la gestió del patrimoni. Neix en un moment amb circumstàncies molt específiques, potser fa 50 anys no hauria pogut fer-ho. El context és la diversificació dels museus i el concepte de patrimoni. L’espurna que el va fer néixer d’aquesta manera va ser el tancament del protomuseu que hi havia a la vila. A un municipi com Cabrils, que és molt ric en patrimoni i història, però té unes característiques particulars que fan que la vida de poble sigui difícil, era important tenir una institució com aquesta per fer-se càrrec del patrimoni, i va néixer en plena pandèmia, el 2020.
Els museus són part del patrimoni, de la identitat, i tenen un valor simbòlic, documental i històric.
I què s’hi fa?
Amb la Laura Bosch, cofundadora, havíem fet exposicions temporals, xerrades i activitats relacionades amb el patrimoni. Havíem creat una dinàmica que no volíem perdre. És difícil aconseguir aquest teixit. Havíem arribat a fer exposicions temporals que, només obrint el cap de setmana, venien unes 1.000 persones a visitar-la. Vam muntar una associació per no deixar orfe de gestió patrimonial a Cabrils, seguint la Carta de Xile dels ecomuseus. Si no és l’administració, serà la comunitat que s’apoderarà. Cabrils té patrimoni històric, memòria històrica, patrimoni natural, arqueològic i arquitectònic. Només cal passejar-se.
Com s’ha empoderat la comunitat del Museu comunitari de Cabrils?
Som uns missatgers del patrimoni, és la nostra col·lecció. També tenim comunitat en comptes de visitants, però ho gestionem tècnics del sector. De moment, hem fet projectes com el Llibre de les creus de Vilassar Històric, un de rellotges de sol, hem fet taules rodones… Ara al març hem fet unes jornades que han sigut una gran feinada, celebrarem també, per descomptat, el Dia Internacional dels Museus amb una xerrada d’arqueologia el dia 19 per descobrir el poblat ibèric de Cabrils. I per més endavant, em guardo sorpreses, però estem preparant un curs i volem involucrar-hi les escoles també.
Com acostem els museus a la societat? Cap a on va el futur?
Si la comunitat, en general, no s’implica més, anem malament. Anem bé perquè cada cop tenim més professionals molt i ben preparats. No veig un camí clar, els museòlegs dediquem moltes hores a intentar igualar el llenguatge a tothom i tapem problemàtiques reals. Podríem parlar d’intrusisme als museus, de falta de visibilitat del que s’hi fa i d’efemèrides importants, per part dels mitjans de comunicació. Si podem millorar tot això, també cal més pressió a les administracions perquè hi destinin més diners i interès.
