Les depressions són molt dures. Tristesa profunda, falta d’energia, pèrdua d’interès per les activitats que abans eren plaents, bloquejos i limitacions cognitives. Sovint també van acompanyades d’un discurs mental autocastigador i desesperant.
El millor que podem fer si patim una depressió, a banda de seguir el tractament mèdic i cuidar-nos amb tota l’estimació possible, és acceptar-la i donar a la tristesa l’espai que demana, voler expulsar-la a qualsevol preu no és una bona estratègia. La depressió ens atura, no vulguem córrer, perquè també ens ajuda a reflexionar, a escoltar el que realment és important per a nosaltres en la vida. Podem sortir de la depressió amb una nova mirada, més d’acord amb el que som i volem, i amb més energia i força.
No estic especulant, parlo per experiència. Les depressions comporten un gran dolor, fan patir molt. Així ho he viscut, però també m’han mostrat el camí per actuar d’una altra manera més d’acord amb els anhels de la meva ànima i la persona que soc. N’he sortit més forta.
Gràcies a la primera depressió vaig augmentar la meva consciència i empatia cap a la salut mental dels altres. En la segona, que he patit fa poc, he après a respectar-me més i reforçar-me. Totes dues han estat un catalitzador per introduir canvis a la meva vida, que s’ajusten millor a com soc en essència.
L’emoció que reina en la depressió és la tristesa i ningú vol estar trist. Però la tristesa també ens fa més empàtics i és una font de creativitat. Quan l’acceptem i la vivim amb consciència ens fem més forts. Abraçar la tristesa quan estem patint una depressió ens ajuda a transitar la malaltia i aprofitar-ne les oportunitats.
La depressió és una realitat molt dura que afecta profundament la nostra vida i la d’altres persones, però si ho enfoquem com una fase d’aprenentatge podem transformar una realitat molt dolorosa en una oportunitat de caminar cap a una vida més autèntica.
Et proposo un exercici que practiquem sovint als meu tallers d’escriptura terapèutica.
Agafa paper i bolígraf, posat l’alarma a 10’ i comença a observar els teus pensaments. Què et diu el teu cap? Anota tot que puguis, fins que soni l’alarma. Com és el teu diàleg intern? Coneix el teu discurs mental, perquè pot ser un botxí, sobretot en el cas de la depressió, i ser-ne conscient ja ajuda molt.
