Des del Maresme diferents particulars i entitats s’han desplaçat, arremangat i organitzat iniciatives solidàries per ajudar als municipis d’Horta Sud més afectats pel pas de la DANA, que ha deixat més de dues-centes víctimes mortals en aquest darrer episodi a la península. Des de recollir aliments i fer-los arribar a fer diferents tasques sobre el territori, la solidaritat de la comarca ha traspassat les fronteres catalanes en un dels episodis que més ha commocionat en dècades.
Dimarts 29 d’octubre a Benetússer, València. En Rubén García, fotògraf, editava les imatges d’un casament sense pensar en el contrast de les que captaria amb la mateixa càmera dies després. En qüestió de minuts l’aigua va començar a caure per la vorera. “No ho havia vist mai, perquè mai havia passat”, explica. L’excepcionalitat del moment el va portar a baixar les escales del segon pis on viu fins al carrer. Després no va poder obrir la porta de casa seva i es va refugiar a la del bloc del costat, al primer pis d’uns veïns. I va rebre aleshores el missatge d’alerta: “he entès que la curiositat va matar al gat”, sentencia.
Comptant el nivell de l’aigua a partir dels esglaons que quedaven coberts, no va tornar amb la seva família fins ben entrada la matinada; totalment incomunicats, sense cobertura, llum, aigua i gas. La crescuda de la Rambla del Poio, el barranc que transcorre per part dels municipis d’Horta Sud a València, també ha afectat els baixos dels seus avis i la fusteria del seu pare: “l’aigua va arribar a 1,70 m. S’ha fet malbé la maquinària, la moto la furgoneta… tot a la brossa”.
Els dies vinents, intensius d’una neteja que, explica en Rubén, han fet sense ajuda dels serveis d’emergència. No els van veure fins ben entrat el cap de setmana, després que a partir de dijous destinessin la totalitat del seu temps a netejar amb la col·laboració de tothom. És una ajuda que, mentre no arribava per part dels serveis d’emergències, ho feia a través de grups de persones d’arreu. Una reacció que prenia forma al Maresme a finals de la mateixa setmana, amb els ADF posant rumb a València, particulars pujant en autobusos per anar a fer de voluntaris i amb l’obertura de punts de recollida de material per portar cap a les zones inundades. Tot plegat, divendres 1 de novembre.
Una reacció d’ajuda que prenia forma al Maresme el mateix divendres 1 de novembre, amb els ADF posant rumb a València, particulars pujant en autobusos per anar a fer de voluntaris i amb l’obertura de punts de recollida de material per portar cap a les zones inundades.
“A les dotze de la nit del dijous ens van confirmar que hi havia sol·licitud d’ajuda per part de Picanya, després que ens deneguessin l’auxili anteriorment”, explica en Víctor Fernández, cap d’operacions dels ADF de Premià de Dalt. S’hi van desplaçar un centenar de voluntaris forestals a treure fang i el que fes falta “sobretot estem extraient aigua de pàrquings i soterranis”, després de fer una llista dels punts en què era més urgent actuar. Ho fan enmig d’un escenari que descriu com a apocalíptic: “aquest impacte tant localitzat del fang i l’aigua, no l’havia vist mai”, però també el més humà possible “em quedo amb l’acolliment i les ganes de viure que té tothom”. Unes ganes més vives que mai, després que la dana acabés amb la vida de més de dues-centes persones, segons recompte oficial una setmana més tard de la tragèdia.
“Hem estat dormint al poliesportiu de Picassent”, explica l’Aleix Aguilar, de Premià de Mar. Per Tot Sants a les vuit del matí pujava a un autobús després d’apuntar-se, ell tot sol, a una pàgina web que coordinava un grup de voluntaris per la DANA. Després de graduar-se en Prevenció i Seguretat Integral, l’Aleix va considerar que l’emergència no estava sent organitzada “vaig creure que podia aportar els meus coneixements en seguretat i, bàsicament, dues mans més per ajudar”, explica. Ha estat des de netejant fang a organitzar magatzems i els recursos que arribaven des de diferents punts. Ha sigut una ajuda in situ, però la solidaritat ha anat més enllà del País Valencià, sempre per acabar-hi tornant.
Des de Sant Andreu de Llavaneres, diumenge posaven rumb amb tres furgonetes plenes de material cap a Paiporta. Les van omplir en qüestió de menys de 24 h. Una “resposta exemplar”, que explica la Tamara Zapico, voluntària del punt de recollida de material que s’ha organitzat des de l’ajuntament del municipi. “Ens vam quedar amb ganes de treure fang. Vam arribar a Paiporta cap a les 10, però hi havia alerta vermella i ens van fer retirar”, recorda. “Quan descarregàvem ens demanaven coses, però la gent no volia abusar sinó que demanaven alguna cosa en concret. Érem nosaltres qui els dèiem que agafessin tot allò que necessitessin”. Un cop han tornat a casa, continuen recollint material, centrat sobretot en les demandes que els feien: material d’higiene personal, mascaretes i productes de neteja. Tenen previst fer més viatges, amb la voluntat de no oblidar-se de les inundacions aviat.
Un cop han tornat a casa, des de Sant Andreu de Llavaneres continuen recollint material, centrat sobretot en les demandes que els feien a València: material d’higiene personal, mascaretes i productes de neteja.
A la crida de material hi ha respost molta gent, també de municipis veïns. Des de l’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres, la regidora Àngels Solà, responsable de Solidaritat i Cooperació, organitza els productes en caixes per carregar més fàcilment “era una qüestió d’humanitat i no vam dubtar a posar el nostre gra de sorra, ens va despertar molts sentiments”. Fins a la sala de plens, un degoteig constant de persones que s’acosten a deixar productes. Alguns ho fan per segona vegada, com és el cas de la Marina Torres, veïna del municipi “vaig venir el divendres a portar coses, però he vist que demanaven d’altres més específiques i aquest dilluns hi he tornat amb tot allò que requerien”.
Una ajuda que arriba i es fa sentir “és espectacular”, descriu en Rubén “ara ve el que costa més, trigarem mesos a recuperar-nos”. Ell editava les fotografies d’un casament, i ara en té de noves, no tan agradables i del costat de casa seva. Unes imatges de cotxes arrossegats per l’aigua, carrers plens de fang i objectes malmesos que ha captat amb la seva càmera i que no oblidarà mai.
