Poc a poc i bona lletra, deien abans, quan no es tenia ni la més remota idea de que arribaria un dia en què no caldria tenir bona lletra, perquè quasi tot s’escriuria prement tecles o amb la veu. Encara s’utilitza aquesta frase però, per fer veure que el bo requereix temps i esforç. I si parlem de l’alta sensibilitat, observem que, poc a poc va augmentant el seu coneixement i la seva acceptació. I això és bo.
Recordem que sota la denominació tècnica de sensibilitat de processament sensorial (SPS), l’alta sensibilitat es mostra quan es posseeix un sistema neurosensorial més perceptiu i desenvolupat que la mitjana de la població, captant i processant els estímuls i la informació de manera més intensa i simultània. Però no és només això… Les persones altament sensibles (PAS), noten molt les subtileses, matisos i detalls que les envolten. Són més sensibles als sorolls, les olors o els llums forts. S’espanten fàcilment. Tenen un altíssim nivell d’empatia i reacció emocional, així com un processament profund i reflexiu de la informació, del coneixement i de la consciència. S’agafen les coses molt a la valenta, són creatives, imaginatives, intuïtives i, sovint, espirituals. Sensibles al dolor, no suporten la violència, l’agressivitat ni la injustícia. Els hi agrada la natura, la música, l’art, saben escoltar, ajudar, compartir i estimar.
Està clar que no es tracta d’un trastorn ni d’una malaltia, però les persones amb alta sensibilitat es poden sobreestimular i saturar fàcilment, la qual cosa els hi pot suposar dificultats per encaixar en ambients o en situacions denses i negatives, amb possibles problemes d’autoestima i de relacions, alhora que també poden ser més vulnerables emocionalment, podent patir depressió, ansietat, pors o trastorns psicosomàtics, amb major facilitat i freqüència que la resta de la població.
El desconeixement i la incomprensió que sovint provoquen aquests comportaments intensos i diferents, fa que des de la infantesa es generin sentiments de raresa, d’inseguretat, de vulnerabilitat, de culpa, introversió, baixa autoestima i un excés de patiment emocional. A les PAS els hi sol costar dir no, i sovint necessiten estar soles, per restablir-se de la sobresaturació. Quan intenten ser més competitives, dures i pragmàtiques, sol produir-se una disharmonia interior que pot crear tensions internes i un buit emocional i existencial que, tard o d’hora, necessitaran corregir, per tal de ser realment elles mateixes i sentir-se bé amb les seves qualitats i capacitats innates.
L’alta sensibilitat —un do, segons la doctora Elaine Aron—, requereix d’un aprenentatge per a gestionar-la de manera positiva, i reduir-ne els seus inconvenients. Generalment, quan la PAS descobreix que ho és i ho accepta positivament, tot canvia. Pot entendre moltes de les coses que li han passat i el perquè de com és. El canvi de perspectiva pot afavorir la resolució de molts problemes, passant a gaudir plenament de la seves capacitats, personalitat i alta sensibilitat.
