No tenim cap dubte que aquest és l’any d’Eduard Fernández. Amb El 47 de Marcel Barbena ha obtingut un èxit tan rotund que s’ha convertit en la pel·lícula en català més vista de la història, superant al recent rècord assolit aquest estiu per l’arxipopular Casa en flames de Dani de la Orden. Ara ens arriba la que podria ser la gran interpretació de la seva vida: Marco. En aquest cas es tracta d’una producció espanyola que s’han encarregat de dirigir els bascos Aitor Arregi i Jon Garaño. Aquest realitzadors ja ens havien presentat treballs tan brillants com La trinchera infinita o la interessant sèrie sobre Cristóbal Balenciaga.
A Marco ens expliquen una història infame per a alguns i digna d’estudi per a d’altres persones. Marco Batlle va fer, a inicis de mil·lenni, nombroses xerrades sobres els camps de concentració, des d’escoles fins al Congrés dels diputats, en qualitat de supervivent. Quan estava a punt de participar en uns actes commemoratius del camp de Mauthausen, es va saber que realment mai va estar presoner en un camp de concentració, provocant un gran escàndol i vergonya. El que vindrà a continuació serà una campanya de desprestigi de Marco, així com la insistència boja en la seva veritat: haver estat capaç d’explicar, sense experiència directa, el drama dels presoners dels camps nazis molt millor que ells mateixos.
Aitor Arregi i Jon Garaño són molt conscients que tenen una bona història que va més enllà de què Marco hagués estat o no dins un camp. Volen parlar de la veritat i la seva representació, tal i com el protagonista inventa i feia creïble una història que no havia viscut mai però feia vibrar a tothom qui l’escoltava. D’aquesta manera, la pel·lícula comença amb la claqueta d’inici del propi film que posa en marxa l’acció, o la representació de la veritat o de les veritats, ja que el film introdueix dins l’argument un documental preexistent i una novel·la, El impostor, de Javier Cercas, sobre el mateix tema. Un poti-poti narratiu sostingut magistralment per la gran interpretació d’Eduard Fernández donant vida a un personatge patètic i humà que busca el seu lloc al món, encara que l’hagi d’inventar per enlluernar-nos.
