La recerca de la felicitat i el benestar són una constant en la vida humana. Tot i això, moltes vegades ens veiem atrapats en ideals que ens allunyen de la veritable satisfacció. A la nostra cultura, se’ns ensenya a perseguir models d’èxit, amor i benestar, que sovint són aliens i contraris a la nostra realitat.
La teràpia humanista integrativa ens convida a qüestionar aquestes fantasies i a reconnectar amb una alegria genuïna, aquella que sorgeix d’acceptar la nostra vida tal com és, amb llums i ombres, sense negar els processos associats a la vida, que quan no ens encaixen, el més habitual és que els rebutgem.
La fantasia és una construcció mental que ens allunya del present. Sovint, fantasiegem sobre el que podria ser la nostra vida si aconseguíssim certs èxits, si tinguéssim una parella ideal o si visquéssim en condicions perfectes. Aquestes idees ens generen una desconnexió amb l’aquí i ara, amb nosaltres i amb el que hem vingut a fer cadascú a la nostra vida (pels que creuen en l’espiritualitat), i tot això, ens impedeix gaudir del que realment tenim.
Els ideals, per la seva banda, són expectatives irrealistes sobre com hauríem de ser o viure. Ens diuen que per ser feliços necessitem complir estàndards que no sempre coincideixen amb qui som en realitat, i això es extremadament dolorós i frustrant.
A la teràpia humanista integrativa, es treballa en el procés de desmitificar aquests ideals i fantasies perquè puguem viure de manera més autèntica, connectada amb qui som i realista amb la vida que hem vingut a viure i caminar.
També, se’ns anima a acceptar la nostra vulnerabilitat i a experimentar la vida sense el pes d’expectatives externes.
Viure amb alegria no vol dir assolir un estat de perfecció, sinó aprendre a gaudir de les petites coses i a estar en pau amb nosaltres mateixos, i amb qui som, en tots els aspectes i facetes.
L’alegria autèntica prové de connectar amb la nostra veritable essència. No és el resultat de complir una llista d’èxits o de tenir una vida “perfecta”, sinó d’acceptar allò que som i allò que sentim en cada moment. L’alegria es troba a abraçar la nostra humanitat, a ser conscients de les nostres emocions i a aprendre a viure sense la necessitat de comparar-nos amb altres o amb un ideal de felicitat, caminant en el procés d’acceptació i de coneixença del nostre jo.
El benestar més proper a la nostra veritat i a qui som, no està en un futur idealitzat ni en la persecució de fantasies. Està en la capacitat de viure la nostra vida tal com és, amb totes les imperfeccions i singularitats pròpies i dels qui ens envolten.
Un dels processos que més m’ha ajudat a estar en pau amb la vida i amb mi, ha estat abraçar la meva humanitat, amb les faltes, capacitats, estranyeses i llums; i pas a pas, procurar allunyar-me i fer el dol dels ideals impossibles que moltes persones perseguim. I també trobar la pau i el benestar intern en el present. Al final, ser feliços no és un objectiu llunyà, sinó una manera de viure el dia a dia amb autenticitat, obertura i acceptació de la vida que tenim tal i com se’ns ha donat.
