L’augment del nivell del mar previst pel 2100 i l’increment de la violència dels temporals de cara els anys vinents fan imprescindible intervenir per minimitzar el risc d’inundació a la costa. Així ho asseguren experts que han indicat els “punts calents” sobre els quals cal incidir de forma urgent, que serien els deltes de l’Ebre, el Llobregat i la Tordera, el litoral del Maresme i les platges urbanes.
El 20 de gener es van complir cinc anys de l’inici del Gloria, un dels temporals més forts que ha afectat Catalunya en els darrers anys. Els efectes sobre la població van ser devastadors. Nombrosos passejos marítims i infraestructures van quedar malmesos i es van produir pèrdues econòmiques en camps de cultiu. A més, el seu pas va alterar ecosistemes i diversos rius es van desbordar com el Ter, el Fluvià i la Tordera.
“Els primers anys després d’aquest episodi va semblar que hi havia molta emergència i necessitat de fer coses, però poc després, en veure que el fenomen no es va repetir, la urgència va aturar-se”, ha assegurat a l’ACN Jordi Pagès, investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes. En aquesta línia, Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC, ha afirmat que tot i que “s’ha fet feina”, aquesta no és suficient. “Mai estarem prou preparats per a l’acceleració del canvi climàtic que tindrà lloc la segona meitat d’aquest segle”, ha considerat.
Els experts han indicat que tot i que els tres dies del Gloria van ser excepcionals, els informes de canvi climàtic de les Nacions Unides revelen que aquesta mena d’episodis seguiran produint-se. De fet, Pagès ha assenyalat que els estudis mostren que la “magnitud i la violència” d’aquests fenòmens augmentarà en els anys vinents. “El que més preocupa és la força d’aquests temporals”. Per si no n’hi hagués prou, Pagès ha indicat que, a causa de l’escalfament global, el nivell del mar augmentarà mig metre de cara el 2100. “Serà molt més fàcil que amb qualsevol temporal o petita maregassa el mar entri més endins i provoqui inundacions”, ha assegurat. Amb tot, ha admès que les administracions van avançant a poc a poc.
Delta de l’Ebre i costa del Maresme
Els experts han assenyalat les costes rígides com la del Maresme, les platges urbanes i els deltes de l’Ebre, del Llobregat i la Tordera com els territoris sobre els quals s’hauria d’intervenir amb major celeritat. Pagès ha indicat que la “regressió” al litoral del Maresme és “molt evident”, però ha admès que “la quantitat de població i d’infraestructures que es veurien afectades és exagerada”. Així, ha posat sobre la taula la possibilitat de captar sorres o de fer recular la primera línia. Tot i que s’ha mostrat convençut que “la mateixa recepta no serà aplicable a tot arreu”, sí que ha apostat per combinar les infraestructures clàssiques de formigó amb solucions naturals com ara l’ús de dunes o aiguamolls per protegir la costa.
Sánchez-Arcilla ha dit que allà on hi hagi “prou espai” l’opció més eficient seria la d’apostar per la natura. “Estem fent servir dunes amb vegetació per a la platja emergida, una proposta que s’està testant al delta de l’Ebre; aiguamolls i llacunes costaneres per a platges intermareals que estarien arran de la línia d’aigua, i praderies marines per a la platja submergida”, ha comentat.
Ha afegit que en els casos en què no hi ha marge, caldrà intercedir per “mantenir una amplada mínima de la franja costanera, de manera que no estigui afectat el passeig marítim o el mur de protecció”. Ha valorat que en aquests espais pot ser útil crear cordons de sorra davant d’aquestes estructures.
En el cas concret del Maresme, ha reconegut que la solució està molt lligada a fer retrocedir el ferrocarril i la carretera. Tot i això, ha obert la porta a guanyar terreny cap al mar creant zones humides, les anomenades maresmes.
