Sí, quin paperot, vatua Déu! No soc de missa, però de tant en tant, si no m’encomano a “Ell”, no trobo com expressar-me. En l’intent, però, tot i que tampoc soc de futbol, un bon amic m’ha ajudat a trobar-ne una que reflecteix força bé el que vull dir, per referir-me a com ha anat tot plegat d’ençà que va brotar arreu la llavor de l’independentisme. És aquesta: “Hem jugat com mai i hem perdut com sempre”.
De fet, no m’interessa el futbol, perquè de petit, al pati, si aconseguia que em deixessin jugar, sempre acabàvem perdent. No recordo que trigués massa temps a adonar-me que això de l’esport competitiu no anava amb mi i em vaig apuntar a fer classes de flauta dolça.
És del tot evident que hi ha qui té més mà, més encert, més capacitat, més inspiració, més coneixements; en definitiva, que està més dotat per desenvolupar una tasca qualsevol que no pas una altra. Així i tot, entenc i comparteixo que tothom ha de tenir el dret a tastar, però alhora també el seny a dir prou. Hom es pot equivocar, pretendre no fer-ho mai, és en si mateix una gran equivocació. I precisament per això, existeix la dita popular: “De savis és rectificar”.
Quin paperot fan aquells savis, amb tan poca saviesa, que no troben mai el moment per rectificar. Quin paperot fan els golafres que en tastar el poder no en saben dir prou. Quin paperot heu fet, senyors Junqueras i Puigdemont. Primer un i després l’altre, però tots dos us heu fotut de peus a la galleda. Aneu errats si penseu que pel fet de tornar a seure junts a la mateixa taula, us continuarem donant a menjar. Ja no hi ha plats que us puguem emplenar, perquè vosaltres els heu trencat fotent-vos-els pel cap. Per a vosaltres dos no és hora de reconciliacions, és hora de rectificar, de dir prou. Vàreu malbaratar tenir un poble mobilitzat i disposat. I així i tot, se us han donat més oportunitats que tampoc heu aprofitat. Admeteu ja que això de liderar als catalans cap a la independència no està fet per a vosaltres.
Ànims, que no tot s’acaba amb tocar la flauta dolça o fer macramé. Si cap d’aquestes activitats no us fa el pes, us puc recomanar d’altres matèries d’estudi que potser us engresquen més a fer el pas per dir adeu. Què us semblarien unes classes de ganxet, o encara millor, de fer encaixos de boixets? Aquesta última la trobo força adient per a vosaltres. Aquí al Maresme, a Arenys de Mar, en fan cursos i tenen un museu dedicat a aquesta artesania. Si hi voleu anar, us dono l’adreça i a fer punyetes.
