Entre les obres presentades a la darrera convocatòria del premi Iluro de monografia històrica, hi havia un treball amb el títol “L’obra poètica de Joan Pujol, prevere de Mataró”. Desconec, evidentment, el seu contingut, però a jutjar dels comentaris descriptius del president del jurat mossèn Antoni Pladevall, prometia molt d’interès.
Joan Pujol, que no s’ha de confondre amb el músic mataroní coetani Joan Pau Pujol, va néixer a Mataró la primera meitat del segle XVI. Freqüentà els ambients culturals barcelonins i publicà el 1573 el poema èpic conegut com el “Lepant”. De la seva vida en sabem ben poca cosa més, com ara que la darrera notícia que en tenim és de la seva estada a Plegamans on el 1603 escrivia una composició en castellà dedicada a sant Ramon de Penyafort. En canvi, coneixem més la seva obra poètica en català, especialment la Visió en somni, una lectura contrareformista d’Ausiàs March, que ha estat recopilada, estudiada, publicada i exhaurida ja fa forces anys.
El que no s’ha publicat ni tant sols estudiat és la seva obra poètica i en prosa, que també en té, en castellà i llatí. La dificultat d’accedir als manuscrits originals conservats a la Bibliothèque Mazarine, a París, n’és probablement l’explicació que no justificació. D’aquí l’interès que, a priori, tenia el treball esmentat. Sense saber el contingut ni la qualitat precisa del treball, no deixa de ser una llàstima que un cop exhumada de lleixes llunyanes no vegi la llum l’obra d’aquest poeta mataroní. Sempre ens quedarà en alguna biblioteca l’antologia de Karl-Heinz Anton (1970) de l’obra catalana, l’edició facsímil del “Lepant“ que devem a Antoni Comas (1971) o els estudis d’enfocament històric-cultural d’Eulàlia Duran (1994) o més literari-ideològic de Pep Balsalobre (1995), per citar-ne alguns.
