Sense fer soroll, sense manifestacions ni aldarulls, en aquest temps de crisi una de les activitats més afectades per aquesta situació ha estat la cultura. Evidentment, tots els polítics volen el millor per la ciutadania. La diferència més notòria entre partits l’hem trobat sempre en les propostes culturals i d’educació. Ara d’això ja no se’n parla.
Catalunya ha viscut dels seus artistes. Ho deia fa uns dies l’Antoni Llena a propòsit de les crítiques a la seva escultura sobre els castellers instal·lada en un espai urbà. “Barcelona és admirada per en Gaudí, el de la casa Milà que, en el seu moment, va ser tan menyspreada i ridiculitzada pels propis conciutadans”. El conflicte sorgeix quan els polítics i la gent que gestiona la cultura pensen que donar suport a la cultura és no generar polèmica i no arriscar.
Recentment ha aparegut la notícia als mitjans d’informació que els responsables de cultura han decidit que a partir d’ara el cartell de Les Santes es triarà per concurs, no per criteri, per tal d’evitar la “polèmica”; també perquè és un compromís electoral. Els cartells que s’han editat per anunciar la Festa Major de Mataró són un patrimoni i cada autor ens han deixat unes fantàstiques imatges del moment, amb la seva particular i irrepetible visió. Cartells emblemàtics d’artistes que són referents per la ciutat. Molts d’ells han estat polèmics, segur, però amb la perspectiva del temps ens il·lustren la història de la festa amb ull d’artista.
Tots aquests artistes no es presentarien mai a un concurs. Algú pot pensar que artistes i dissenyadors com Alcoy, Rovira-Brull, Cusachs, Perecoll, Parés de Mataró, Fradera… ho farien? D’altra banda, també ens podem qüestionar perquè es fa un concurs en el cartell i no a altres matèries de les mateixes festes: els músics dels concerts, els músics de la Missa, les actuacions de teatre, etc.
I amb tot això, quin jurat pot pronunciar un veredicte prou popular com per esquivar la “polèmica” que vol evitar el regidor? D’aquesta manera agradarà a tothom? No és millor tenir un cartell d’un artista dels que dèiem que són referent i que traginen el nom de la ciutat per tot el món?
La crisi passa per la cultura, sense soroll. “Mals temps per a la lírica” pronosticava Bertolt Brecht des del cor de la Selva Negra, des del cor d’Europa.
