Els interessos polítics metropolitans han acabat convertint la comarca del Maresme en un corredor entre Barcelona i la Costa Brava. La gent passa rabent per l’autopista camí del mite empordanès (sic!) sense conèixer ni deixar ni cinc al territori. Les infraestructures dissenyades per a facilitar la mobilitat a Barcelona perjudiquen el Maresme, a penes afavoreixen els seus habitants, donen una mala imatge al territori (generant desconfiança envers les seves qualitats ambientals i paisatgístiques) i a penes donen valor afegit.
Només la crisi està portant nous visitants a la comarca. Unes platges ben aptes per al bany a la distància d’un viatge de la T-10 estan fent créixer més que considerablement el turista interior durant l’estiu. Val la pena tenir en compte aquesta constatació. Però quan la crisi ofega la despesa del visitant minva; s’ha d’anar més enllà. Cal buscar fórmules per fer que la conurbació metropolitana vingui al Maresme, el descobreixi i l’esculli per al seu lleure. El ciclisme n’és una de comprovada a d’altres punts del territori, socialment ben considerada i ambientalment enriquidora. El municipi de Santa Susanna ja hi aposta oficialment. A més de proporcionar una forma agradable i saludable de descobrir la comarca, l’impacte en forma de valor afegit que la via verda d’Olot a Girona i Sant Feliu ha donat al territori és un model a ser tingut en compte.
Mentre els cotxes passen veloçment per l’autopista sense deixar res més que depredació, les bicicletes podrien circular tranquil·lament per la comarca, quedar-s’hi, donar-la a conèixer i deixar-hi diners.
La construcció d’una via verda entre Barcelona i Blanes seria un element que posaria en valor la comarca des del seu millor balcó: el litoral. I el clúster Maresme Marítim, que s’acaba de crear, podria ser un immillorable impulsor d’un projecte transversal que hauria de posar d’acord a totes les administracions de la comarca.
Ara ja es pot anar pedalant des del Fòrum fins Premià de Mar arran de platja. Tot i que no està senyalitzada, equipada ni promocionada, i l’esperpèntic estirabot de Montgat de prohibir el pas de les bicis, és una ruta de gran èxit. L’exemple és ben viu, només cal que mireu qualsevol dia festiu com està de bicis aquest tram del litoral. De Calella fins la desembocadura de la Tordera també és perfectament ciclable, i és una ruta força usada. Les travessies de Vilassar, Cabrera, Mataró, Caldes, Canet i, no del tot, Arenys, són també practicables. Indirectament ja hi ha molta feina feta; cal endreçar-la, gestionar-la, acabar-la (encara que sigui amb trams provisionals no tan a tocar del mar) i, sobretot, difondre-la explicant ben bé quina és l’oferta que hi ha (platges, patrimoni, entorn natural, restauració, comerç), al llarg del litoral.
Els cotxes no es queden en aquesta comarca, les bicis sí. I amb el clima especialment temperat del Maresme, les bicis (i els ciclistes) són per a tot l’any.
