Quan aquest article arribi a les vostres mans o —potser hauria de dir millor— els vostres ulls hi dipositin la mirada, haurem sumat un any més a una data tan assenyalada com ho és el 23 de febrer. Com que sempre he considerat als meus lectors dotats de sobrada suspicàcia, no caldrà afegir que no m’estic referint pas a la data per la seva onomàstica. Tot i que dir-se Policarp, si pels nascuts abans del 1981 va ser una desgràcia sobrevinguda, pels nascuts després és —a parer personalíssim meu— senzillament mala llet progenitora.
Hom no pot oblidar una data com la del 23F per simple responsabilitat generacional i és per això que cada any la recorda, però, en aquest que estem, les circumstàncies que ens envolten fan que el record puntual es transformi en especial. Especialment, perquè ben bé en segons què, sembla que en lloc d’allunyar-nos-en, ens hi tornem a acostar. Valguin 3 exemples:
1) L’estirada d’orelles que ha sofert la monarquia en veure com la coneguda revista alemanya “Der Spiegel” publicava un informe desclassificat ara pel Ministeri d’Assumptes Exteriors Alemany, on es fa referència per part de l’ambaixador de l’època, que el monarca espanyol va sentir pels colpistes “comprensió, quan no simpatia” ja que “només pretenien el que tots desitjàvem, el restabliment de la disciplina, l’ordre, la seguretat i la tranquil·litat”.
2) La manera sibil·lina en què per dir-nos que la imatge de Franco encarà està molt present entre nosaltres, ha tingut Eugenio Medina amb la seva obra “Always Franco” presentada a la fira ARCO. Personalment, quan vaig veure la foto el cor em va fer un salt; la figura del dictador és d’un tal realisme, que espanta pensar que a algú se li pugui ocórrer obrir la porta del refrigerador de begudes. El 23F de 1981 ja va haver-hi qui va intentar treure’l de la nevera.
3) La brutalitat policial contra els estudiants a València, recollida en imatges que han deixat constància d’una contundència en les càrregues que ens recorda perfectament a aquells qui les visquérem, les que els grisos tenien a bé de practicar a fi que el senyor de la nevera, seguís ben conservat fins i tot abans d’entrar-hi.
Queda doncs constatat que 30 anys després, encara hi ha motius per no deixar de recordar allò que és millor no oblidar a fi d’evitar que no es reprodueixi.
