S’estima que una elit de delinqüents constituïda per 10.000 persones, entre banquers, empresaris, polítics professionals i especuladors financers, roben, maten i fan tot el possible per ser cada vegada més rics. S’aprofiten de l’explotació de 7.000 milions de persones, que toleren la trama d’aquesta oligarquia global. Quan la informació d’aquesta situació és desconeguda, s’és un ignorant, però quan és coneguda i no es fa res per canviar-la, s’és un covard resignat. Els polítics, actuant com a servils criats d’aquesta colla de trepes, ens enganyen quan ens volen fer creure que les retallades de l’estat del benestar són necessàries per superar l’actual crisi econòmica i financera. Només amb una petita part de la fortuna d’aquesta elit delictiva, seria possible suprimir la fam al món. Llavors què és el que realment passa?
Ens trobem davant d’una societat covarda, que tolera una injustícia social tan escandalosa sense protestar. Han estat els joves i després els ‘iaioflautes’, els únics que indignats, han aixecat la seva veu per denunciar una situació tan perversament negativa que clarament clama al cel i atempta contra la dignitat humana. La cobdícia humana i el individualisme del que “a mi ningú m’ha de dir el que haig de fer”, no serveix ni és gens adequat per crear un món millor.
Cal cercar un nou sistema impulsat per l’ajuda mútua i la vida comunitària, amb totes les dificultats que això pot suposar. De cap de les maneres es pot acceptar el manteniment d’una situació tan nefasta i maligna com l’actual. Una societat fortament indignada podria aconseguir una treva amb aquesta colla de delinqüents i els seus criats polítics, per moderar la seva cobdícia. Podrien continuar sent més rics, però d’una forma més discreta, més civilitzada, vivint i deixant viure.
Malauradament aconseguir aquesta treva, aquesta modificació més benigna del sistema, és mes utòpic que crear-ne un de nou, la qual cosa ens porta al reconeixement d’una nova època fascinant i apassionant, en la qual la construcció d’una nova societat, només la podran portar a terme els joves, més permeables als canvis culturals i morals i més preparats científicament per liderar la societat del segle XXI.
