Després de més de quatre anys de forta crisi econòmica i financera són moltes les petites i mitjanes empreses que hagut de tancar portes, amb les moltes conseqüències que aquest fenomen comporta. Una de les més importants és la de la RESPONSABILITAT davant tercers pels deutes que la societat deixa pendents en el moment de tancar portes.
El nostre sistema legal, en l’àmbit mercantil, disposa d’uns deures a càrrec de l’empresa i també dels administradors – de dret i de fet– respecte el pagament de les obligacions adquirides per la societat a partir del moment que aquesta cessa la seva activitat. Així, les lleis societàries disposen de tres tipus de responsabilitat que poden incórrer els administradors socials que no actuïn segons disposa la llei en relació al cessament efectiu de l’activitat empresarial, articulant tres tipus d’acció a exercitar contra els mateixos: social, individual i solidària. La primera procedirà quan la conducta dels administradors hagi lesionat directament els interessos de la societat i la seva finalitat és restituir el patrimoni social perjudicat; la segona persegueix restituir el patrimoni de socis o creditors per les perjudicis causats a causa de la conducta reprotxable dels adminsitradors i la tecera, sanciona els administradors per no haver complert els seus deures respecte l’ordenada dissolució de la societat davant la producció de determinades causes contemplades per la llei. Totes aquestes accions pretenen combatre l’incompliment per part dels administradors del seu deure d’actuació com un empresari ordenat i un legal representant.
Tanmateix, la Llei concursal 22/2003 regula un règim de responsabilitat dels administradors davant la insolvència de la seva empresa disposant una sèrie de supòsits, la producció dels quals comporta la responsabilitat personal dels administradors davant els deutes socials i en aquells imports que no quedin coberts pel patrimoni social.
Igualment, els administradors assumeixen una responsabilitat tributària, envers les obligacions fiscals de l’empresa.
Per tant, davant una situació de tancament de l’empresa, el creditor podrà valorar l’exercici de les diferents accions que la llei societària i concursal posa al seu abast per provar de recuperar el seu crèdit, així com rescabalar-se econòmicament dels perjudicis que li ha causat la conducta negligent o culpable dels administradors socials, atacant precisament el patrimoni personal d’aquests.
