La definició de collage indica que es tracta d’una tècnica artística, que consisteix a encaixar o engalzar elements diversos en un tot unificat. Una pràctica que té la seva principal aplicació en la pintura, tot i que per extensió, també pot referir-se a qualsevol altra manifestació artística, i es pot compondre enterament, o només en part, de fotografies, fusta, pell, diaris, revistes, objectes d’ús quotidià, etc.
Faig esment amb especial interès del significat de collage, perquè il·lustra a la perfecció l’obra que fins el passat 25 de novembre, Jordi Prat Pons, va exhibir en la sala d’exposicions del Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, sota el nom de Classic-kas. Un conjunt de peces amb elements publicitaris, en el que es podria considerar una crítica als mitjans propagandistes, plasmats amb els més diversos materials, en composicions on es barregen la figuració amb el “art povera”, i que recorden bastant els treballs artístics de l’italià Mimmo Rotella, del francès Raymond Hains o l’alemany Wolf Vostell en les dècades dels 60 i 70 del segle passat.
La primera exposició que vaig veure de Jordi Prat Pons va ser l’any 2004 a l’Ateneu Caixa Laietana de Mataró, i malgrat els anys que han passat, pocs canvis s’observen en la seva evolució artística. Si a principis del segle XXI, la figuració quedava difuminada per una tècnica més semblant al decollage, on l’abstracció prevalia, i oferia una visió més densa i bigarrada, en la segona dècada d’aquest segle, presenta una recombinació d’elements i fragments de la realitat, que juga amb el llenguatge visual, dins un plantejament “déjà vu” de les avantguardes del segle XX, trobant paral·lelismes entre l’art i les imatges d’anuncis, mostrats a través d’envasos, personatges o estereotips, com si fossin bodegons o retrats en solitari, de fons cromàticament uniformes, per tal de ressaltar el tema central.
Una obra que sens dubte impacta visualment, on s’aprecia una tasca entregada i apassionada, però sense grans sorpreses en la seva carrera artística, ni signes d’innovació en la investigació cap a altres possibilitats creatives.
