No a la majoria excepcional

Manuel Roca i Cuadrada.  Periodista
826

Les eleccions al Parlament celebrades el diumenge 25 de novembre s’han saldat amb un càstig important a Convergència i Unió.  La federació nacionalista, que no va parar d’insistir al llarg de tota la campanya en la necessitat de comptar amb una majoria excepcional –fins i tot Artur Mas demanava el vot “prestat”– per tal d’aconseguir liderar el seu projecte sense necessitat de recórrer a posteriors pactes o enteses, no tan sols no l’ha aconseguida, sinó que a més ha sofert un retrocés considerable a les urnes, que s’ha traduït en la pèrdua de 12 escons dels 62 que tenia.

El “no” a la majoria excepcional expressat a les urnes obliga a CiU més que a la reflexió, a un replantejament en les prioritats del nou govern que haurà de gestionar la Generalitat de Catalunya en la nova legislatura.És evident que caldrà contemplar i estudiar quines són les opcions que garanteixin aquest pas endavant. Un pas endavant que no va trobar el suport suficient, perquè no va ser plantejat amb claredat i va acabar no convencent ni tan sols a la pròpia militància de CiU.

Els ciutadans de Catalunya han demostrat ser conscients de la importància d’aquestes eleccions decisives per al futur del país anant a votar en un percentatge excepcional, inusual en les consultes autonòmiques. És a dir, actuant amb responsabilitat i convenciment del que està en joc.

Caldrà sens dubte més pedagogia col·lectiva per part de la classe política, possiblement alentir el procés d’assolir els objectius que s’havia fixat Artur Mas, trobar un soci de govern que s’avingui a treballar colze a colze per treure el país de la crisi econòmica que està patint per tal de garantir l’Estat del benestar, les polítiques socials, aparcar definitivament les retallades que fins ara s’han aplicat i fer realitat la convocatòria d’una consulta d’autodeterminació.  Són molts, per tant, els interrogants que s’obren en aquests moments i les preguntes que necessiten resposta. Ara és l’hora dels polítics. Són ells els que han de demostrar a la ciutadania la seva capacitat de diàleg, d’entesa per governar i de fer possible sortir de la situació que vivim.

COMPARTIR