Benvolgut Artur Mas,
Benvolgut per moltes coses, per estimar Catalunya, per ser ara i avui el President de la meva nació, benvolgut per entomar, crec que amb determinació, la pilota que el milió i mig de persones de l’11 de setembre et vàrem passar, benvolgut perquè, si aquest projecte va endavant, hauràs de ser tu el que estiri el carro i rebi les primeres patacades. Certament la teva tasca no és fàcil. Hi ha molta feina i l’has de fer ben feta. Ànims, que tens el gruix del poble amb tu!
Els catalans tenim fama històrica de ser dialogants, serens, objectius, de cercar sempre un punt de trobada i també, per tot això, de rebre l’envestida dels que es creuen per sobre de tots. Això és així, però hi ha d’haver un moment que la dignitat i el respecte s’imposi i aquest moment ja ha arribat per nosaltres. És hora de caminar sols i d’aixecar-nos també sols, quan caiguem.
T’haig de dir que, fins ara, no has estat sant de la meva devoció, gens ni mica. Tampoc ho ha estat el teu partit, CIU. Bàsicament per la constant ambigüitat en la qual sempre us moveu per mirar d’abastar el màxim de tendències i créixer, cosa que heu aconseguit. Però això comporta una indefinició constant per no ferir aquest o l’altre; us envolta d’una teranyina que no us fa prou clars. I això em sembla lleig. Ara, però, cal valorar la situació amb equanimitat. Estem en un altre escenari que no es concreta en partits polítics. Recorda-ho!: la missió que has emprès no és la de CIU, és la de Catalunya sencera.
Sentint les opinions de molta gent, has de saber que hi ha molts dubtes, hi ha incerteses, també n’he sentit que tenen el pressentiment que ens fallaràs. Mira, vull tant que el nostre projecte arribi a bon terme, que em desprenc de dubtes, d’inseguretats i deixo fluir la meva vena innocent, confiada i càndida per sumar-me a la pinya que fa falta per coronar el castell.
Això sí, et recordo que només hi ha un camí, un sol camí sense marxa enrere, si tu n’has de ser el líder, endavant! Però no defalleixis ni et venguis per un plat de llenties, que de ben segur que te’n oferiran. Si estats més petits i dèbils ho han aconseguit, nosaltres que som forts i tenim un país fet de moltes partícules que quan s’ajunten no hi ha qui ens pari, no hi ha dubte que també ho aconseguirem.
L’objectiu és la independència i jo dono suport a la independència. I li dono des del meu partit, Esquerra, que és independentista de soca arrel i des de sempre. Com deia abans, ara és hora d’anar per feina i d’ajuntar forces, no pas de partits polítics.
Salut i independència!
