Entre realitat i llegenda ens han explicat que Santa Maria del Mar es va aixecar com la “Catedral del Poble”, a diferència de la catedral oficial, i el mateix poble la va construir per acollir a tota mena de persones, fos quina fos la seva procedència o estatus social. Així mateix s’ha dit que va ésser construïda per les pròpies mans del poble, cadascú aportant el que podia: material, hores de feina, eines, petites aportacions econòmiques, menjar per als artesans i professionals que hi treballaven… o sigui podríem considerar que, entre tots, s’hi va picar molta pedra.
Al costat d’aquesta “catedral” hi ha el passeig del Born i el Fossar de les Moreres, on des de fa molts i molts anys, en dates assenyalades, molt especialment l’onze de setembre hi ha hagut moltes entitats, grups polítics, associacions, persones… que hi han picat molta pedra defensant el/s nostre/s país/os en el desig de trobar la seva pròpia Ítaca: l’Estat Propi. En aquest moment cal tenir memòria i tenir-los ben presents, tot agraint-los la seva paciència, perseverança, valentia… perquè sovint han patit càrregues policials, han estat menystinguts per propis i estranys, se’ls ha marginat, se n’han burlat… Si no fos per aquests “picapedrers” ens quedaria quelcom per construir?
Ara que sembla que hem decidit construir entre tots els que hi vulguin participar aquesta nova “catedral popular” d’un “nou estat d’Europa” caldrà seguir picant pedra i com Santa Maria del Mar, tots i cadascun de nosaltres, sense exclusions, hi hem d’aportar el nostre gra de sorra. Nosaltres ho seguirem fent d’acord amb el nostre lema: Llengua, Cultura i País.
Totalment d’acord amb tu Quim, picarem pedra i el que convingui per poder arribar a tenir un estat propi per poder convidar a participar de la nostra llengua, la nostra cultura, el nostre patrimoni, es a dir a gaudir del nostre país.
Totalment d acord Quim. Ara cal, pero mes que mai unitat de tots els sectors polítics, socials com el vostre i ciutadans per anar tots a una. Sense unitat no ho aconseguirem. Bon article Quim!
Bon dia amic Quim. Son 298 anys de pica pedra, ara sembla que es comença a esquerdar. Ni un pas enrera!, ho ara o mai, amb bona lletre peró amb decisió i valentía.
Una salutació i bones festes.
Són en moments historics com aquest que vivim, que cal tenir molt clar que les ocasions són poques i les oportunitats úniques. Si volem aconseguir el nostre futur hem d’anar tots a una.
Benvolgut Quim i companyia,
estar clar i la història així ens ho demostra que realment les coses que perduren són les que es comencen des de les arrels, i les arrels de Catalunya són el seu poble i la seva gent. Ser Català no és una opció, és un sentiment que no se’ns ha reconegut i que com bé heu dit se’ns nega des de fa quasi 300 anys.
En realitat, el 1359, any de creació de la Generalitat de Catalunya a les Corts de Cervera, Catalunya ja podria haver esdevingut un territori autònom, i per tant, hi hauríem d’afegir-ne uns quants més d’anys.
Estic completament segur que hi ha un camí que s’ha començat i dubto que es faci marxa enrere. El que més em preocupa són totes les persones que segurament s’hi quedaran pel camí i que potser quan esdevinguin catalans oficialment reconeguts potser ja no tindran res a la butxaca amb que celebrar-ho i qui sap si residència pròpia. Considero que en certa forma ja estem fent tard perquè aquest camí s’hauria d’haver engegat com a mínim 10 anys abans, i sols espero que totes aquelles persones que representen Catalunya estiguin a l’alçada de les circumstàncies.
La força més gran d’un país és la força del seu poble…. tots els altres passen a la història però els verdaders protagonistes som tots nosaltres i els que us preocupeu per donar a conèixer tot allò que realment cal fer-ne ressò i necessita saber tothom.
Una salutació i bones festes a tots.
Avui en dia la pedra ja es pica d´una altre manera. Tenim persones molt ben preparades a tots nivells i societats juridiques per recorre.
Hi ha l’ art de la política i el joc d’escatxs per fer una mica de boca i anant fen el cami que el nostre poble ja está acostumat. Despres de fer el cim i tocar el turó mes alt, comencem a baixar i allà és trobe la font d´aigua fresca.