Les forques del Castell de Burriac eren situades en els límits del terme, concretament dalt del Turó de Cerdanyola, on encara podem veure els forats excavats en la roca on s’alçaven els cadafals; i també en l’anomenat Turó de l’Infern al vessant de Cabrera de Mar. Era la manifestació de la justícia exemplificadora.
De manifestacions d’aquesta justícia n’hi ha d’altres, també properes, com ara la suposada bruixa executada a Argentona i de la qual s’exhibí el cap dins d’una gàbia durant anys. La gàbia la van trobar en fer unes obres al Centre Parroquial, lloc on sembla que hi havia hagut l’antic cementiri.Però les grans manifestacions d’aquesta justícia, sempre les hem vist relacionades amb la justícia reial i els grans episodis històrics, per tant, allunyats de la història local de la comarca. Però aquest imaginari que tots tenim present a través, per exemple, d’un William Wallace torturat i esquarterat des de la mirada d’un Mel Gibson a Braveheart, el trobaríem igualment molt a prop de casa. Un general Moragues, per exemple, esquarterat i del qual es va exhibir el cap, també dins d’una gàbia, en el portal de Mar i la resta del cos repartit entre els altres portals de la muralla de Barcelona, com a represàlia borbònica vers els defensors de les llibertats el 1714.
I encara en trobaríem de més propers, com el del frustrat regicida Joan de Canyamars, que el 1492 va etzibar una ganivetada al rei Ferran el Catòlic a Barcelona. Com a càstig, va ser exhibit pels carrers de Barcelona mentre se l’anava mutilant.
Però encara en trobaríem un cas més proper: el del batlle de Mataró Jeroni Fornells i Roig, un pagès que es va veure implicat en la conspiració de 1645 que llavors volia deslliurar Catalunya de l’autoritat francesa per retornar-la a la corona espanyola. Fornells fou delatat per un altre mataroní: Onofre Arnau, que si bé en aquell moment era partidari de la corona francesa, al final prendria partit per la causa dels Àustries. El qui ara vindria a ser l’alcalde de Mataró, fou detingut, jutjat i executat a la plaça dels Traïdors de Barcelona el 1646. Els botxins van tenir el detall d’executar-lo al garrot abans d’esquarterar-lo. Com manava el costum, el cap fou exhibit dins d’una gàbia al mig de la plaça.
